Resultats de la cerca
Es mostren 9615 resultats
Rossbach
Localitat
Població de Saxònia, Alemanya, entre Merseburg i Weissenfels.
A la guerra dels Set Anys, Frederic el Gran hi desféu en poques hores un exèrcit de francesos i austríacs
Prússia

Mapa històric de Prússia
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya.
En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià, malgrat la seva diversitat geogràfica, del pas de la…
Prignitz
Regió
Regió d’Alemanya, al NW del land de Brandenburg, entre l’Elda a l’W, el Dosse a l’E i l’Elba al S.
País suaument ondulat, poc arbrat i amb petits llogarets dedicats als conreus, té com a centres de mercat Perleberg, Kyritz i Wittenberge
Pomerània

Castell de l’orde teutònic, fortalesa més gran d'Europa i que és declarada patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…
Plauen
Ciutat
Ciutat de Saxònia, Alemanya, prop de la frontera amb Txèquia.
Té indústries tèxtils d’antiga tradició Centre del Vogtland, el vogtat del llinatge dels Weida, la ruïna de castell dels quals hi subsisteix Destruïda en part 1944-45, conserva encara un bon nombre d’edificis d’estil gòtic o barroc
Pirna
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI
Pforzheim
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, al N de la Selva Negra.
Capital de la indústria de bijuteria d’Alemanya, fabrica maquinària fina de rellotgeria, d’òptica i electrònica Té també fàbriques de paper i de cervesa Antic establiment romà, fou del 1535 al 1565 capital del marcgraviat de Baden-Durlach
Peenemünde
Localitat
Vilatge del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya.
És situat al N de l’illa d’Usedom, a l’estuari format a la desembocadura del Peene, a la costa bàltica A la Segona Guerra Mundial fou utilitzat com a centre de recerca de míssils V1 i V2 Després del 1945 hom hi installà una base naval S'hi conserva una collecció vikinga de braçalets d’or del segle X
Passau
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a la confluència del Danubi amb l’Inn.
Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants
Pankow
Barri
Barri de Berlín, Alemanya, a la vora del Panke (afluent del Spree).
Té zones residencials i industrials Poc danyat durant la Segona Guerra Mundial, conserva interessants edifics medievals Antic poble eslau i germànic al s XIII, es convertí a mitjan s XIX en suburbi residencial de Berlín Inclòs dins el Berlín Oriental, esdevingué seu del govern de la RDA, a la qual, per aquest motiu, de vegades hom es referia amb l’expressió ‘règim de Pankow’