Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Württemberg
Geografia històrica
Antic estat de l’Alemanya meridional, regit pels comtes de la casa de Württemberg, que obtingueren la dignitat reial el 1805.
La monarquia fou enderrocada el 1918, i el país es convertí en una república parlamentària d’una sola cambra 1919 la direcció del govern fou assumida per un president Després de la presa del poder pels nazis, Württemberg fou incorporat al Reich Després de la Segona Guerra Mundial, fou dividit en dos länder o estats Württemberg-Hohenzollern , que corresponia a la zona meridional i que fou ocupat pels francesos, i Württemberg-Baden , al N, ocupat pels EUA El 1951, després d’un referèndum, ambdues zones formaren, amb l’antic estat de Baden, el land de Baden…
Baden-Württemberg
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
La capital és Stuttgart Geològicament, hom pot dividir el land en tres grans regions la vall de l’Alt Rin, a l’W, que limita amb l’Oberwald al NW i el massís de la Selva Negra a l’W, els altiplans sedimentaris de Suàbia a l’E, i la zona prealpina al SE, amb el llac de Constança com a límit sud Hidrogràficament, el territori es reparteix en unes tres quartes parts corresponents a la conca del Rin del qual el Neckar és el principal afluent al land , i una quarta part, que correspon a la conca del Danubi El clima és de predomini atlàntic uns 19 C de mitjana al juliol i al voltant dels 0 C al…
Tübingen
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a Württemberg, a la riba esquerra del Neckar.
Té indústries metallúrgiques, mecàniques, electròniques, tèxtils, del ciment i de la fusta És un centre important en el camp editorial i cultural Fortalesa, a la fi del s XI, i seu d’una família de comtes palatins de Suàbia s XII, el 1342 passà als ducs de Württemberg i gaudí d’una gran florida cultural El 1477 hi fou fundada la universitat, que es convertí en un centre luterà en passar la ciutat a la Reforma 1534 A part cases típiques de fusta, cal esmentar, entre els edificis, l’església de Sankt Georg 1470-83, de tres naus, en estil gòtic tardà, que conté els sepulcres dels…
Friedrichshafen
Ciutat
Ciutat del land Baden-Württemberg, Alemanya, a la vora del llac de Constança.
Centre turístic i nucli industrial motors, indústria electrònica, química, de teixits i de pells Anomenada antigament Buchhorn , rebé el nom actual el 1811, del rei Frederic I de Württemberg
Stuttgart
Ciutat
Capital del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Port fluvial a l’esquerra del Neckar, que en la seva expansió s’ha annexat Bad Cannstatt, a l’altra banda del riu Nus ferroviari important, s’ha desenvolupat com a gran centre industrial indústries mecàniques, de l’automòbil Mercedes, d’aparells de precisió, òptiques, d’instruments musicals, indústria tèxtil, química, del tabac i refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Documentada des del 1229, fou ciutat 1286, seu dels comtes de Württemberg s XIV i capital del ducat s XVI Molt destruïda durant la Segona Guerra Mundial, conserva molts…
Ulm
Alessandro Caproni (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, i l’any 1810 passà a…
Suàbia
Geografia històrica
Regió humana i històrica del SW d’Alemanya, situada a cavall entre Baviera i Baden-Württemberg.
Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de Rètia Ocupada…
Brisgòvia
Regió
Regió de Suàbia, situada en la seva major part al land
de Baden-Württemberg, Alemanya.
S’estén a la vora dreta del Rin una petita part a l’esquerra del riu forma part del cantó suís d’Argòvia i comprèn els contraforts meridionals de la Selva Negra Hom hi distingeix dues àrees la plana del Rin, d’economia agrícola cereals, vinya, i la muntanya, que ocupa el nord i l’est, i culmina a 1493 m al Feldberg La capital és Friburg de Brisgòvia Originàriament fou ocupada pels celtes i pels alamans al començament de l’edat mitjana el territori constituí el landgraviat de Brisgòvia , del Sacre Imperi, i passà al govern dels ducs de Zähringen i dels marcgravis de Baden Els ducs d’Àustria…
Neckar
Riu
Riu d’Alemanya, afluent del Rin per la dreta (351 km).
Neix al vessant oriental de la Selva Negra, i en direcció al nord drena el land de Baden-Württemberg passa per Stuttgart i Heidelberg i desguassa al Rin prop de Mannheim Rep el Jagst i l’Enz, i és aprofitat com a via de navegació des de Stuttgart
Àustria Anterior
Geografia històrica
Conjunt dels territoris de la casa d’Àustria al cercle de Suàbia.
Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina