Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Föhr
Illa
Illa de la mar del Nord, de les illes Frisones, Alemanya.
Formada per morenes argiloses, és d’economia bàsicament ramadera També hi és important la pesca La ciutat principal és Wyk
Eifel
Altiplà
Regió de Renània, Alemanya, que constitueix un altiplà de 500-550 m d’altitud mitjana.
El punt més alt és Hohe Acht 747 m La xarxa hidrogràfica és formada per afluents del Mosella i el Rin És una àrea densament poblada
Leverkusen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la vora dreta del Rin.
Port fluvial Formada el 1930 per la unió de quatre municipis, s’ha desenvolupat ràpidament gràcies a la creació d’una potent indústria química Té també manufactures tèxtils, construccions mecàniques i acereries
Fischland-Darss-Zingst
Península
Península de Mecklenburg, RD Alemanya, a la mar Bàltica.
És formada per tres sectors Fischland, a l’oest, l’istme que uneix el continent amb Darss al centre, i Zingst a l’est El nucli central és del Plistocè, i a sobre hi ha morenes terminals, aixecades per la transgressió marina postglacial
línia Sigfrid
Instal·lació militar
Conjunt de fortificacions anomenades també Westwall (‘Mur de l’Oest’) que defensaven la frontera d’Alemanya amb França).
Des de Suïssa a Luxemburg, fou construïda per ordre de Hitler i per l’organització Todt primavera del 1936 — maig del 1938 Era formada per blocaus emparats per camps de mines i barreres antitancs i en total assolia uns 630 km de longitud El VII exèrcit nord-americà la prengué al començament de maig del 1945
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
Villingen-Schwenningen
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Situada a la Selva Negra, és un centre cultural i administratiu important Té indústria lleugera, electrotècnica i de rellotgeria La ciutat fou formada el 1972, amb la fusió de l’antiga Villingen i la més nova Schwenningen La part central, corresponent a Villingen, medieval, és encerclada de muralles, amb tres torres, i conserva diversos monuments religiosos i civils històrics L’ajuntament és del s XVI
Francònia
Regió
Regió del nord de Baviera, Alemanya.
S'estén per la vall del Main fins als contraforts del massís de Bohèmia i arriba pel sud fins al Danubi És formada per una degradació de terrasses que alternen amb elevacions de terreny riques en boscs i pastures Té àrees menys fèrtils, com la depressió de Rednitz, on hi ha Nuremberg El clima és continental suau Manca de recursos miners, a excepció d’aigües mineromedicinals Té abundants conreus de cereals, fruiters, productes d’horta, llúpol i, als vessants de les valls, vinya La indústria es concentra a Fürth i a Nuremberg maquinària, joguines, colorants, llapis i cervesa…
Brandenburg
Divisió administrativa
Land
del NE d’Alemanya.
La capital és Potsdam Correspon aproximadament, a la regió històrica de Brandenburg, si bé l’actual land no incorpora Berlín, que constitueix un land independent El clima és continental moderat, amb 9,6°C de temperatura mitjana anual i una pluviositat de 667 mm l’any La vegetació natural és formada per landes i boscs de pins, però ha estat en bona part substituïda pels conreus És essencialment una regió agrícola patates, sègol, bleda-rave i blat Antigament la producció es basava en les grans propietats dels Junkern , però actualment la reforma agrària les ha substituïdes per…
Potsdam
Ciutat
Capital del land de Brandenburg, Alemanya.
Situada 20 km al SW de Berlín, sobre l’illa Potsdamer Weder, formada pel riu Havel, és centre d’indústries tèxtils, cinematogràfiques, mecàniques instruments de precisió i gràfiques Esmentada ja el 993 com un establiment d’esclaus, li fou concedida una carta de poblament al s XIV Residència dels electors de Brandenburg 1640 i residència reial a partir de Frederic II de Prússia, esdevingué centre artístic, intellectual i militar Entre els grandiosos complexos arquitectònics erigits per Frederic II, cal esmentar el Stadtschloss, castell del s XVII, convertit en un conjunt rococó entre el 1744 i…