Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Arnsberg
Ciutat
Ciutat del land
del Rin del Nord-Wesfàlia, Alemanya.
Centre industrial foneries, metallúrgia
Siegen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, capital de la regió del Siegerland, al riu Sieg.
Metallúrgia, laminats, material elèctric i electrònic i maquinària Centre d’ensenyament superior
Kaiserslautern
Ciutat
Ciutat del land de la Renània-Palatinat, Alemanya.
És situada en el Pfälzer Wald, als contraforts occidentals de les muntanyes de Hardt És un nus ferroviari i nucli industrial, amb metallúrgia, indústria tèxtil, paperera i de fabricació de màquines de cosir
Solingen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, vora el Wupper.
Famosa per la fabricació d’eines de tall navalles, d’articles de ferro i d’acer i d’objectes metàllics Produeix també aparells electrònics, paper i objectes de plàstic Té escoles tècniques de metallisteria i metallúrgia
Aue
Ciutat
Ciutat d’Alemanya del land
de Saxònia, als contraforts de l’Erzgebirge (28 500 h [1984]).
Centre productor de mineral de ferro des del 1661 i de caolinita, que era transportada a Meissen per a la manufactura de porcellana Des del 1945 hom hi explota urani i s’ha convertit en un centre industrial metallúrgia, argenteria, esmalts
Cottbus
Ciutat
Ciutat del land
de Brandenburg, Alemanya.
Situada a la plana de Lusàcia, a la vora esquerra del riu Spree i al sud-est del pantà de Spree Wald, vora la frontera amb Polònia És un nucli industrial metallúrgia, cristalleria, indústria tèxtil, de la fusta, de tapissos i alimentària i nus de comunicacions ferrocarril i aeroport Centre d’investigació espacial Hi destaquen dues esglésies gòtiques i un castell barroc que acull un museu regional
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i…
Hamburg
Ajuntament de la ciutat d’Hamburg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, que constitueix el land homònim, a la capçalera de l’estuari de l’Elba.
Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una regressió,…
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…