Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Helgoland
Illa
Illa de la mar del Nord, que pertany al land de Slesvig-Holstein, Alemanya.
Situada a uns 65 km de la costa Cuxhaven, comprèn també l’illa adjacent a l’E anomenada die Düne ‘la Duna’ 1,5 km 2 , a causa de la seva composició sorrenca, que fins el 1720 formà part de l’illa principal El port, situat al S, és protegit per una escullera Habitada pels frisons, des del 1402 pertangué al ducat de Slesvig-Holstein Des del 1714 alemanys, britànics i danesos se la disputaren El 1890 un tractat l’atorgà a Alemanya, que la convertí en una important base naval Després de la Segona Guerra Mundial les fortificacions foren destruïdes i esdevingué port franc, centre…
Sylt
Illa
La més septentrional i la més gran de les illes Frisones septentrionals, Alemanya, al land de Slesvig-Holstein.
És una estreta llenca de terra d’uns 40 km de llarg, disposada en direcció N-S davant la costa occidental de Dinamarca i d’Alemanya Centre turístic
Saale
Riu
Riu de Turíngia, Alemanya, afluent, per l’esquerra, de l’Elba (427 km).
Neix al Fichtelgebirge És navegable des que rep, per l’esquerra, l’Unstrut uns 175 km Ha donat nom a la glaciació de Saale , equivalent, per a l’Europa septentrional, al Riss alpí
Sauerland
Regió
Regió d’Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia.
És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro
fiord de Flensburg
Fiord
Fiord del golf de Kiel, a la mar Bàltica occidental, que fa de límit entre Dinamarca i Alemanya.
D’uns 50 km de longitud, la península de Holnis el divideix en un fiord interior 20 km, al fons del qual hi ha la ciutat de Flensburg, i un fiord exterior La profunditat oscilla entre 15 i 50 m a l’interior i entre 4 i 8 m a l’entrada
línia Sigfrid
Instal·lació militar
Conjunt de fortificacions anomenades també Westwall (‘Mur de l’Oest’) que defensaven la frontera d’Alemanya amb França).
Des de Suïssa a Luxemburg, fou construïda per ordre de Hitler i per l’organització Todt primavera del 1936 — maig del 1938 Era formada per blocaus emparats per camps de mines i barreres antitancs i en total assolia uns 630 km de longitud El VII exèrcit nord-americà la prengué al començament de maig del 1945
Wolfenbüttel
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, a la depressió de l’Oker.
Hi ha indústria conservera, de maquinària i d’aparells de ràdio i televisió Hom hi fabrica el licor Jägermeister És cèlebre la Herzog-August-Bibliothek, amb uns 500 000 volums ja el 1666 en posseïa 116 000, entre els quals molts manuscrits i incunables, que constitueixen una font molt important per a la història dels s XVI, XVII i XVIII
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…
Buchenwald
Localitat
Localitat del land de Turíngia, prop de Weimar, Alemanya, on hi hagué un dels camps de concentració nazis més importants.
Vigent entre el juliol del 1937 i l’abril del 1945, no era un camp d’extermini pròpiament dit Vernichtungslager , sinó que fou concebut com a camp de presoners de guerra, dissidents polítics i jueus deportats d’altres països ocupats, especialment de Polònia, Hongria, Txecoslovàquia i l’URSS El nombre d’interns superava els 260000, dels quals uns 56000 moriren executats, per desnutrició o per malalties Des del 1943 els interns foren forçats a treballar en la indústria de l’armament Fou utilitzat en 1945-50 per l’administració militar soviètica com a camp d’internament, i en aquests anys hi…
massís esquistós Renà
Massís
Massís hercinià al NW d’Alemanya.
Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari els enlairà i…