Resultats de la cerca

Té forma d’estrella fou construït el 1552 al voltant d’una torre de defensa medieval Tant en la guerra dels Segadors 1642 com a la Guerra Gran 1793 tingué un paper important

El lloc és esmentat per primera vegada el 1521 Era anomenat Santa Eugènia

La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí El cim fou abastat per primera vegada el 1935 per J Boix, C Balaguer i J Costa Hi ha una petita imatge des del 21 d’octubre de 1956 de la Mare de Déu de Montserrat, d’alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya

És un edifici de base romànica, però les voltes foren canviades per unes altres de tipus gòtic, l’absis desaparegué vers el 1775, reemplaçat per un presbiteri quadrat, i al mateix temps s’obrí un portal senzill a la banda de ponent i s’hi erigí un campanar de torre, cobert amb teulada de quatre vessants És esmentada per primera vegada el 1038, i aviat fou unida com a sufragània a la de Santa Eugènia Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual

Es troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco En romanen notables restes, conegudes pel Monestir , que indiquen que l’església fou feta al s XII Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella Pràcticament no tingué comunitat només un prior i un o dos servents Els priors eren a la vegada monjos de la Portella Es perden les seves notícies al s XVI En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, preromànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont

Testimoniat per primera vegada en 840-841 com a monestir de caràcter familiar el primer abat fou Comendat, el 854 se li uniren set eclesiàstics emigrats de l’Urgell, que hi aportaren molts béns, i alguns homes lliures Protasi, el més important dels nou vinguts, es reservà el lloc de Cuixà i algunes altres rendes el càrrec abacial fou exercit, però, per Guitizà 864-874 i per Baró 874-878 El 871 obtingué del rei Carles el privilegi d’immunitat i la protecció del comte Miró de Cerdanya Un aiguat, sobrevingut a la tardor del 878, s’endugué el monestir i part dels comunitaris La resta de la…

El lloc és esmentat per primera vegada el 1049 L’església de Sant Jaume devia ser la capella del mas Comdals i devia dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat Té culte com a capella de la colònia dels Comdals, però queda dins el clos murallat de la torre del propietari Capella d’origen romànic, l’edifici fou obrat entorn del segle XII Consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i un absis semicircular obert a la banda de migdia El cos allargat de l’església és una conseqüència de les ampliacions que ha sofert Així, la porta de tramuntana i els finestrals…

Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s’hi censaren 37 h i en el de 2001, 41 h El terme és esmentat el 951, dins l’extens…

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…

Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles V, que esdevingué un…