Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
el Berguedà
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Berga Al nord, on assoleix la màxima amplitud, el seu límit és inequívoc el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat de les del Segre Cerdanya i Alt Urgell i el Rigard i de la conca del Ter Ripollès A l’est, la separació de conques entre el Llobregat i el Ter va perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser inclòs a Osona, malgrat que hidrogràficament es decanti més aviat cap al Llobregat Els relleus de ponent són encara menys clars com a partió amb el Cardener Solsonès Al sud és imprecís el límit entre el baix Berguedà i l’alt Bages, pertanyents igualment a la…
Casserres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà al S de la ciutat de Berga..
Situació i presentació Limita al N amb el d’Avià i amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, que pertany al municipi de Montclar a l’W amb els termes de l’Espunyola i Montclar al S amb els de Puig-reig i Viver i Serrateix i a l’E amb els d’Olvan i Gironella Inclou gairebé tot el curs baix de la riera de Clarà, que el travessa de NW a SE fins molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat Més al S el terme inclou també la capçalera de la riera de Merola, que més avall li fa de frontera amb el terme de Puig-reig D’altra banda, pel NE, un petit tram del Llobregat li fa de límit amb el…
Sant Salvador de Guardiola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al S de la comarca, entre Manresa i el massís montserratí.
Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori, situat al SW de…
Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès, estès als vessants meridionals dels rasos de Tubau.
Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…
Talavera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscillen entre els 580 i els 850 m, entre els quals es…
monestir de Bages
© C.I.C-Moià
Abadia
Antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages, a la dreta del Llobregat, al municipi de Sant Fruitós de Bages, a un km del poble de Navarcles; Eclesiàsticament, Sant Benet de Bages —el primer monestir que hom dedicà en tota la península Ibèrica al pare del monaquisme romà— pertany a la parròquia de Santa Maria de Navarcles.
El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…
la Segarra
Comarca
Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
Cardona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit de la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del…