Resultats de la cerca

És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de la moderna A…

Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions

És el més antic dels barris industrials d’aquest municipi i fou fundada per Bartomeu Puiggròs, el 1860 Destaca l’església de la Sagrada Família, obra modernista de l’arquitecte Soler i March, beneïda pel bisbe Torras i Bages el 1908 Del mateix arquitecte i estil és la casa senyorial construïda per a la família Vial, que fou propietària d’aquesta indústria, situada al marge dret del Llobregat El 2001 hi havia 368 h i hom fa festa major el 15 d’agost

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que…

El 1645 Pere de Planella, baró de Talamanca, Calders, Rodors, etc, va vendre Castellnou a la família Barrera Avui es manté encara ben sencer i té detalls, com una cambra subterrània sobre pilars i voltes que evoquen tot l’art militar medieval L’antiga casa forta de Castellnou de la Plana, dita de Molins, es convertí el 1381, per privilegi del rei Pere III a Pere de Planella, en castell termenat que incloïa en la seva jurisdicció el terme de Moià i la parròquia de Marfà Pere de Planella havia comprat a la corona el mateix any l’antic terme de Clarà i la vila de Moià La família Planella, que…

Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon  a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…

La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d’Alòs,…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…