Resultats de la cerca
Es mostren 17885 resultats
San José
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, prop de la badia de San Francisco, a la vall de Santa Clara, agrícolament molt fèrtil.
És ciutat d’estiueig Centre d’exportació de productes agrícoles Indústries de conserves de fruites, químiques, licors i foneries
badia de San Francisco
Badia
Gran badia de la costa del Pacífic, a la Califòrnia occidental, EUA.
És una vall fluvial submergida, parallela a la línia de la costa i connectada amb l’oceà Pacífic per l’estret de Golden Gate, travessat pel pont homònim Té una longitud de 97 km i una amplada de 5 a 22 km i constitueix un dels ports naturals més espectaculars del món Conté les illes Treasure, Yerba Buena, Angel i Alcatraz i, entorn, s’assenten grans nuclis urbans, com San Francisco, Oakland, Berkeley, Richmond, Alameda, San Leandro i Hayward, cinturó urbanitzat d’uns 45 km de llargada a la costa oriental El conjunt dels seus ports registra un tràfic només superat, a la costa nord-americana…
San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…
San Diego
(CC0)
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA.
Port de pesca i comercial a la costa del Pacífic, a la badia homònima, prop de la frontera mexicana Les construccions navals i aeronavals són les indústries principals S'hi troba l’observatori de Mount Palomar Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of California a San Diego, fundada el 1912 University of San Diego, el 1949 San Diego State University, el 1897, i United States International University, el 1952 Antiga capital de Califòrnia després de la independència mexicana, fou fundada el 1769 pel mallorquí fra Juníper Serra
San Bernardino
Ciutat
Ciutat del S de l’estat de Califòrnia, EUA, al peu de les muntanyes homònimes.
És la ciutat central de l’àrea metropolitana de San Bernardino-Riverside-Ontario, que en conjunt té una població d’1558182 h 1980 Al seu entorn s’estenen els conreus de tarongers, llimoners i vinyes, dels quals constitueix el centre comercial Té indústries aeroespacials, siderúrgiques i tallers ferroviaris Base militar aèria
San Antonio
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, EUA, a la riba del riu homònim.
Situada a la ruta més transitada entre els EUA i Mèxic i a 240 km de la frontera amb aquest país, hom hi nota la influència hispànica, i bona part de la població és bilingüe Ciutat de funció militar, comercial i industrial, amb foneries, construccions mecàniques, indústria editorial, de la confecció i alimentària A la rodalia es conserven missions franciscanes com les de San José de Aguayo, la Purísima Concepción de Acuña, San Juan de Capistrano i San Francisco de Espada
el Samuntà
Barri
Barri del municipi de Súria (Bages), al vessant NW del puig de Sant Salvador, en el camí vell de Súria a Castelladral.
El territori, abans plantat totalment de vinya 450-475 m alt, comprèn unes quantes cases, petites i disperses
Salt Lake City
Ciutat
Capital de l’estat d’Utah, EUA.
Centre comercial i cultural al vessant occidental de la serralada Wasatch i no lluny de la riba SE del Gran Llac Salat Nucli industrial refineria de petroli, indústries farineres i químiques Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Utah, fundada el 1850 i Westminster College of Salt Lake City, el 1875 Fundada com a capital dels mormons mormó el 1847 pel successor de Joseph Smith, Brigham Young, sostingué un llarg conflicte amb el govern federal dels EUA a causa, sobretot, de la pràctica illegal de la poligàmia, fins que hi fou…
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…
Sallent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, que travessa el terme de N a S, a partir del congost de Sallent, a l’inici del pla de Bages.
Situació i presentació El terme és un dels més grans de la comarca En el seu estat actual, hom pot dir que el terme de Sallent és el resultat de la suma del nucli històric de la vila i els seus agregats de Cabrianes i Sant Ponç amb el terme de Cornet i les antigues quadres o jurisdiccions autònomes de Serraïma i Serra-sanç El terme limita al N amb Gaià, a l’E amb Avinyó, al S amb Artés, Navarcles i Sant Fruitós de Bages i a l’W amb Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny El municipi comprèn una part del sector septentrional del pla de Bages —plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç—,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina