Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Alt Karabakh
Divisió administrativa
Territori del Caucas, autoproclamat estat independent amb el nom de República d’Artsakh i reivindicat per l’Azerbaidjan.
La capital rep el nom oficial en àzeri de Xankəndi, tot i que el nom tradicional en armeni és Stepanakert oficial en època soviètica Situada al N de la serralada del Karabakh, al Petit Caucas, el terreny és muntanyós Gyamish, 3724 m, i la vegetació comprèn des de l’estepa de les terres baixes, extenses àrees de bosc caducifoli, fins a prats alpins Hi ha vinyes i pastures i hi són desenvolupades la sericicultura i la ramaderia ovina Indústria lleugera i alimentària La població és majoritàriament armènia, però el 1923 Stalin incorporà el territori a la República Socialista Soviètica de l’…
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
Azerbaidjan
Estat
Estat asiàtic del Caucas. Limita a l’E amb la mar Càspia, al N amb Rússia i Geòrgia, a l’W amb Armènia i al S amb l’Iran; la capital és Bakú.
La geografia L’actual estat ocupa la part septentrional del territori històric de l’Azerbaidjan, és a dir, els contraforts orientals del Caucas i les planes alluvials adjacents a la mar Càspia, a la conca del Kura i l’Araxes, que forma més d’un terç del territori És un país de contrastos, on les pastures de muntanya alternen amb les estepes Les temperatures experimenten fortes oscillacions estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions varien de 200 mm a 1000 mm de la plana a la muntanya Els boscos són escassos 11% del territori L’agricultura, que aporta el 30% del PIB i ocupa el 38,4…
Santpedor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages que es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d’Or (E)..
Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…
Cardona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit de la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…
Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la…
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del…