Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
Espai natural
Espai natural insular localitzat a l’oest de l’illa d’Eivissa, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, protegit des del 2002.
Inclou les illes des Vedrà i es Vedranell i els anomenats illots de Ponent sa Conillera , l’ illa des Bosc , s’Espartar i ses Bledes Amb una superfície total protegida de 797,66 ha, de les quals 567,96 ha es corresponen a l’àmbit marí i les 232,705 ha restants, al terrestre, l’any 2002 també es regularen les activitats que es poden desenvolupar en els espais protegits
Viladelleva
Caseria
Caseria del municipi de Callús (Bages), a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
La petita caseria de Viladelleva 64 h el 2001 allotja el santuari de la Mare de Déu d’aquest mateix nom L’esglesiola, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana Alguns autors han considerat aquest edifici preromànic, però l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana segle XIII El lloc és documentat des del 1025 La capella fou profanada el 1936 i restà sense culte fins el 1962, que…
els Comdals
© C.I.C. - Moià
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil de filats del municipi de Manresa (Bages), a la dreta del Cardener, al límit amb el terme de Castellgalí, a l’indret de l’antiga masia dels Comdals.
El lloc és esmentat per primera vegada el 1049 L’església de Sant Jaume devia ser la capella del mas Comdals i devia dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat Té culte com a capella de la colònia dels Comdals, però queda dins el clos murallat de la torre del propietari Capella d’origen romànic, l’edifici fou obrat entorn del segle XII Consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i un absis semicircular obert a la banda de migdia El cos allargat de l’església és una conseqüència de les ampliacions que ha sofert Així, la porta de tramuntana i els finestrals desclosos a migdia…
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el s VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del s V aC, al s IV aC i a la primera meitat del s III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana És el jaciment arqueològic més…
Eivissa i Formentera
Illa
Unitat administrativa de les Balears que comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes i illots circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,1%…
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
Santpedor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages que es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d’Or (E)..
Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…
Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…