Resultats de la cerca

És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció

L’església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic, sembla que existia com a cella el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses Des de molt antic en depenien masos com la Coma i posteriorment Can Garriga, Altemís, Lordella, Centelles, Palau, Odet i Fontelles És un sector on hi ha estacions neolítiques els clapers d’Altemís, la barraca dels Moixonaires, la Coma de Fontelles, el Mercat de Calaf

Documentada des del segle XI, és un edifici que conserva del periode romànic l’absis semicircular amb arcuacions llombardes i alguns murs Fou ampliada amb capelles laterals els anys 1686-91 i finalment transformada la façana a causa d’una reforma del 1683 Té un campanar massís segurament transformació d’una torre primitiva La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal Aquesta esglesia i la rectoria que té al costat constitueixen, junt amb el carrer de Dalt, el…

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que…

Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve segle XII, ampliada i modificada modernament

El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i…

Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la…

És una petita colònia o raval obrer, que prengué el nom d’una masia de l’indret Aigua avall del Cardener, a mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle XI, vestigi del paisatge medieval d’aquest indret

L’església és dedicada a sant Andreu El 1774 Francesc Delàs, primer baró de Vilagaià, hi establí una colònia agrícola per a l’explotació de la vinya i altres conreus de secà