Resultats de la cerca

A l’edat mitjana constituí una petita sagrera, amb casal fortificat dependent del castell de Sallent L’església és de tradició romànica s XIII, modificada al s XVII

Del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques, a tocar de l’església parroquial, en un coster a la dreta de la riera de Fonollosa, a l’extrem de llevant del pla Les torres de Fals són un dels monuments militars més vistosos i coneguts de la comarca El castell i l’església de Sant Vicenç de Fals són documentats almenys des de l’any 1026 L’edifici religiós data del segle XVII, però conserva vestigis d’època gòtica i fou ampliat a la darreria del segle XIX Des de l’edat mitjana són freqüents els testimonis documentals d’una especial devoció a…

D’estil romànic segle XII, de la construcció original només restaven alguns murs i l’absis, molt deteriorats, abans que el 2009 fos cedida al municipi per un particular Al juliol del 2016 s’inaugurà la restauració completa de l’església, portada a terme per la Diputació de Barcelona i el consistori, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edifici principal A prop de l’ermita s’inaugurà, a més, un centre d’interpretació de la història de Talamanca i de la tradició agrària i vinícola del municipi Al voltant de l’església s’han recuperat vinyes i barraques de pedra…

És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de la moderna A la primeria…

Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori, situat al SW de…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…

Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…

Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la urbanització de la Vista del Pirineu, on hi havia 74 h el 2005 Tres vies locals…

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…