Resultats de la cerca

 

Hi ha la bifurcació de la séquia de Manresa  en dos canals que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal En aquest sector, en la dècada dels seixanta es decidí de construir un llac artificial per garantir el proveïment d’aigua a Manresa quan s’havien de fer reparacions o neteja de la séquia, i l’any 1966 s’iniciaren les obres amb la construcció d’una presa de 240 metres de llargada El llac de l’Agulla , que té una superfície de 64000 m 2 , una fondària màxima de 4 metres i una capacitat de 200000 m 3 , fou omplert per primera vegada el 1974 Al voltant del llac 16000 m 2 de…

Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la urbanització de la Vista del Pirineu, on hi havia 74 h el 2005 Tres vies locals…

L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del segle XII

L’església parroquial, romànica, del segle XI, modificada al XVII, dedicada a Sant Sadurní, fou filial de la seu de Manresa fins al segle XIX El celler cooperatiu, un dels més importants de la comarca, fundat el 1926, agrupa unes 300 famílies pageses, de Salelles i pobles veïns

El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…

 

Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages Conserva sencer l’edifici romànic, del segle XI, amb la façana modificada Tenia nou masos al segle XIV, que es reduïren a dos el 1553 ara sols en té un

Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya