Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
castell de Fals
© C.I.C. - Moià
Castell
Castell del municipi de Fonollosa (Bages).
Del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques, a tocar de l’església parroquial, en un coster a la dreta de la riera de Fonollosa, a l’extrem de llevant del pla Les torres de Fals són un dels monuments militars més vistosos i coneguts de la comarca El castell i l’església de Sant Vicenç de Fals són documentats almenys des de l’any 1026 L’edifici religiós data del segle XVII, però conserva vestigis d’època gòtica i fou ampliat a la darreria del segle XIX Des de l’edat mitjana són freqüents els testimonis documentals…
Santa Maria de Monistrolet
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita del municipi de Rajadell (Bages).
És una modesta construcció rural del segle XIX, en la qual no són visibles elements antics
castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages), situat al costat del santuari de Castellet.
L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…
Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…
Centelles
Masia
Parròquia
Mas i antiga parròquia del municipi de Rajadell (Bages).
L’antiga parròquia de Sant Simeó de Centelles, documentada ja al segle XII, és a tocar del mas de Centelles, a la riba esquerra de la riera de Rajadell El 1361, però, ja no apareix documentada com a parròquia El 1615 es construí una nova capella al costat del mas, la qual cosa indica que aquest edifici devia estar força malmès Actualment només són visibles unes pedres
Cererols
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Súria (Bages), al voltant de l’església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l’esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.
L’església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d’una sola nau, allargada al segle XVII El campanar en forma de torre quadrangular i l’espaiós porxo que precedeix l’entrada són de l’època de l’ampliació del temple Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936
Monistrol de Montserrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit sud de la comarca, travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat —al seu sector oest— pel vessant nord-est del massís de Montserrat —el cim de Sant Jeroni (1.224 m) és el punt culminant del terme.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Castellbell i el Vilar, a l’E amb Vacarisses Vallès Occidental, al S amb Esparreguera i Collbató Baix Llobregat i per un punt amb el Bruc Anoia, i a l’W amb Marganell El territori és travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat al llarg del costat ponentí per la muralla pètria del vessant NE de Montserrat Tot i ésser la localitat més baixa de la comarca, comprèn dins el terme municipal un dels cims culminants del Bages Sant Jeroni 1224 m, que és punt de coincidència dels municipis de Monistrol, el Bruc i Marganell Els torrents de…
Camps
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció
Casa de les Tines
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
el Grau
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres…