Resultats de la cerca
Es mostren 3233 resultats
camp d’Agde
Camp de concentració
Camp de concentració establert el 28 de febrer de 1939 pel govern francès al terme d’Agde (Llenguadoc, Occitània, departament de l’Erau).
Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les autoritats…
Maternitat d’Elna

Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els infantaments i el…
Cal Pau
Masia
Masia situada al barri de les Codines (Rellinars, Vallès Occidental).
Edificada l’any 1800, com es pot veure sobre de la porta principal, és patrimoni d’interès municipal És del patrimoni de la família Miralda originària de Sant Salvador de Guardiola des de que es s’edificà, en un terreny comprat a la família del Mas de les Codines que formava part del marquesat de Castellbell, i n'han viscut onze generacions
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
baronia de les Planes
Escut de la baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
Can Castells
Gran casal de Canovelles (Vallès Oriental), al NE del municipi.
Situat al costat de l’església parroquial de Sant Feliu, fou possessió del llinatge dels Magarola, els quals, aprofitant un pas de comunicació amb els murs del temple, arribaren a tenir l’única tribuna familiar de l’església A Can Castells visqué desterrat l’austriacista Jeroni de Magarola, comtat dels Quadrells , i hi morí l’eclesiàstic Benet de Magarola i de Castellví La casa deu el seu nom a la família de masovers que se'n féu càrrec a partir del 1683 Els Magarola mantingueren la propietat fins a l’inici del segle XX De façana allargada, és construït amb coberta a dues aigües horitzontal…
casal d’Olivet

Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
parc natural de Collserola
Espai natural
Espai natural de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea verda més…
coll del Torn
Depressió (1 902 m) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, entre Matamala i Cauders de Conflent, per on passa l’antic camí de Formiguera a Prada.
Torèn
Poble
Poble del municipi de Saorra (Conflent), a l’W d’aquest poble.
Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina