Resultats de la cerca

Fou municipi independent fins el 1973 L’antic terme comprenia, a més, l’important balneari i actual sanatori helioteràpic de les Escaldes

Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial Sant Miquel, dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes s X Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos Mas Llong i Mas Miró

Al segle XIX es feu famós com a base de l’actuació de trabucaires banda de les Illes Formava municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia també el llogaret de la Selva i l’antic terme de l'Arbregròs i la urbanització residencial dita Superlesilles

L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona

Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica s XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al s IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet

Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau

Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda…

El lloc és esmentat ja el 839 De l’església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu Fins a la fi del s XIX fou un petit municipi d’economia ramadera vaques de llet i agrícola naps, d’una certa anomenada, herba, farratge que comprenia també l’antic poble de Vià, però, a partir del 1900, el creixement de la caseria de Font-romeu, al voltant del famós santuari, provocat pel desenvolupament de l’estiueig, el turisme, els esports d’hivern i les cases de repòs, l’han transformat i han fet de Font-romeu el cap del municipi Al lloc de Castellàs s’han descobert…

La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I…

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme  Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…