Resultats de la cerca
Es mostren 599 resultats
el Soler
Edifici de l’ajuntament del Soler
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès, en gran part, a la dreta de la Tet, davant el de Vilanova de la Ribera, encara que comprèn també un petit sector de la plana al·luvial de l’esquerra del riu.
La Bassa, afluent, per la dreta, de la Tet, constitueix el límit meridional del terme, el qual és drenat, a més, per la riera del Soler La superfície conreada ocupa una extensió de 735 ha 216 ha de vinya 63 de les quals destinades a vins de qualitat superior, 249 ha d’hortalisses 114 d’escarola, 42 d’enciam, 36 de tomàquet, 20 de fruits primerencs, 12 de julivert, 8 de carxofa i una respectivament d’api, coliflor i pastanaga, 72 ha de fruiterars 40 de presseguers, 28 d’albercoquers i 2 de pereres i 1 ha destinada al conreu de cereals La ramaderia 134 caps d’ovins i menys de 10 caps de cabrum…
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
Maternitat d’Elna
Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els…
Santa Margarida de Molars
Església
Antic vilar i església del municipi del Voló (Rosselló), al SE del terme, a la serra de l’Albera.
L’església és un edifici romànic d’una nau s XI-XII
Brangolí
Veïnat
Veïnat del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), a 1 521 m d’altitud, sota la muntanya de Bell-lloc, a l’esquerra del riu de Brangolí
, que neix al massís del Carlit i s’uneix a Ur al riu d’Angostrina, i formen el Raür.
De la seva parròquia Sant Fruitós depenen Feners i Bena És un petit edifici d’origen romànic
Sant Valerià de Robers
Església
Església del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) i de la parròquia de Palaudàries, situada prop del mas de Coscó, tocant a Lliçà de Vall.
És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets l’edifici actual fou construït el 1711
Vallforners
Masia
Masia del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), a l’E del terme, al peu del pla de la Calma, al fondal de Vallforners, drenat per la riera de Vallforners, capçalera de la riera de Cànoves.
L’edifici és del s XVIII, bé que el lloc és esmentat ja als s XI i XII
Morellàs
Poble
Poble i cap del municipi de Morellàs i les Illes (130 m alt), al Vallespir.
És situat a la dreta del riu de les Illes L’església paroquial de Sant Esteve és un edifici modern
Sant Salvador de Terrades
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas
Sant Martí de la Roca
Santuari
Santuari romànic del municipi de Cameles (Rosselló), al S del poble, damunt el serrat de Sant Martí
.
És un edifici romànic Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella 1637-64