Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Susa
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran, situada a la riba del Kārūn, uns 325 km a l’E d’Eşfähān.
Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué…
Urartu
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).
En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el s VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del s V aC, al s IV aC i a la primera meitat del s III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana…
Ecbàtana
Ciutat antiga
Antiga ciutat (actual Hamadān) de l’Iran.
El seu nom persa era Hamgmarana “ciutat de les assemblees” A l’època meda fou capital de l’Imperi, i a l’aquemènida, capital d’estiu Les conquestes de què fou objecte el 331 aC Alexandre el Gran la saquejà el 313 aC la prengué Seleuc n'arruïnaren un gran nombre dels antics monuments Des de la conquesta àrab 664, la seva importància declinà
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del s IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Lorestān
Regió
Regió muntanyosa de l’Iran occidental, a les serralades del Zagros.
Comprèn les terres de pastura i els establiments de les tribus lurs Hi ha agricultura i s’hi practica el nomadisme Antiga província irànica, avui és un ostān de l’Iran 31 383 km 2 1 074 000 est 1984 La capital és Khorramābād 333945 h 2006 Aquesta regió prengué importància arran de les troballes arqueològiques fetes d’ençà del 1929, consistents en diversos estris decoratius i de treball d’un bronze molt ben llavorat, els quals daten del 2 600 aC fins al 800 aC
cap des Llibrell
Cap elevat i escarpat del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), situat al centre de la costa est d’Eivissa, que s’avança des del puig des Castellar (181 m alt.), al S de cala Llonga.
Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques
Rey
Ciutat
Ciutat de l’ostān de Teheran, Iran.
Antiga ciutat Raga, del tercer milenni aC, fou destruïda pels mongols i reedificada posteriorment És famosa per les sedes decorades, d’alta perfecció artística, i per la ceràmica