Resultats de la cerca

Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del…

La capital és Basse-Terre L’illa de Guadeloupe és dividida en dues parts per un braç de mar Rivière Salée la Basse-Terre, de formació volcànica, i la Grande-Terre, de terrenys calcaris Hi ha conreus de canya de sucre i bananes i indústries sucreres i de destillació de rom El principal centre de comunicacions és Pointe-à-Pitre Descoberta per Cristòfor Colom 1493, fou ocupada pels francesos 1635 i explotada especialment per la Companyia de les Índies Occidentals, que implantà una economia sucrera, del cafè i cotonera, basada en l’esclavitud El 1946 es convertí en un departament d’…

La capital és Kuching 148 059 h 1991 És cobert de bosc, amb manglars a les costes La regió és drenada pels nombrosos rius que davallen del centre de l’illa Rejang La població 16 h/km 2 est 1997 habita a les vores dels rius i es dedica principalment al conreu d’arròs, la pesca i la caça La capital és l’únic port important Jaciments de petroli, or i fosfats Produeix també cautxú, pebre i sagú, destinats a l’exportació Islamitzat al s XV, depengué del soldà de Brunei JSElcano fou rebut pel soldà el 1512 fins que fou concedit a James Brooke 1841, que hi governà com a rajà Els seus…

És obra del segle XI, però ampliada al XIII i al XIV fou unida a la parròquia d’Illa el 1561 Les pintures al fresc que la decoraven escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes, publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló i són una transposició de les miniatures que decoraven els Beatus catalans del segle X El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir

Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu collector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibilla

La capital és Johor Baharu El separa de l’illa de Sumatra l’estret de Malaca És cobert en bona part per la jungla Hi ha importants plantacions de cautxú Constituït com a regne durant el segle XVI pels soldans de Malaca, el 1948 s’adherí a la Federació de Malàisia com a soldanat autònom

Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó

La capital és Kota Kinabalu 208 484 h est 1997 Situat a l’extrem septentrional de l’illa de Borneo, és un estat muntanyós amb l’alçada màxima al mont Kinabalu 4 175 m La població 35 h/km 2 est 1997, es dedica principalment a l’agricultura arròs, tabac, cafè, mandioca, la pesca, la ramaderia i l’explotació forestal Destaquen els ports de Kota Kinabalu, Sandakan i Lubuan Fou una colònia britànica del 1881 al 1963, any que s’integrà a Malàisia

El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713