Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Gila
Riu
Riu del S dels EUA (1 048 km).
Afluent del Colorado, travessa els estats de Nou Mèxic, on neix, i Arizona, i aflueix al Colorado als altiplans desèrtics de Yuma Els seus afluents principals són els rius San Francisco, San Pedro, Santa Cruz, Salt i Agua Fría
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
Oklahoma
Estat dels EUA, que limita al N amb Kansas, a l’W amb Nou Mèxic i Texas, al S amb Texas i a l’E amb Arkansas i Missouri.
La capital és Oklahoma City Pel que fa al relleu, predominen les planes i els altiplans sedimentaris, bé que a l’E s’alcen les Ozark Mountains, al S els monts Arbuckle i a l’W els monts Wichita La població 18 h/km 2 , principalment urbana 70%, és formada per blancs 88%, negres i asiàtics, i ha augmentat gairebé un 35% des del 1950 Les ciutats més importants són la capital i Tulsa, que sobrepassen els 300 000 h, seguides de Lawton i de Norman, amb més de 80 000 h Hi ha conreus de blat i de blat de moro, i també de cotó, amb baixos rendiments És estesa la cria de bestiar boví per a…
Alabama
Divisió administrativa
Estat del sud dels EUA.
La capital és Montgomery Els altiplans de Cumberland i del Piedmont, separats pel Great Valley apalatxià, flanquegen l’estat pel NE la resta forma part de la Plana Costanera del Golf, accidentada d’E a W per cinturons de turons Black Belt, Red Hills Els rius són aprofitats per a l’energia elèctrica i com a vies de comunicació El Tennessee drena la regió N l’Alabama la regió central i SW i s’ajunta amb el Tombigbee per formar el Mobile El clima varia del temperat al subtropical amb pluviositat regular Els terrenys sedimentaris margues, argiles, calcàries permeten un gran…
Alaska

Alaska. Port de Seward
© Fototeca.cat - Corel
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a l’W del Canadà, a l’extrem nord-occidental de l’Amèrica del Nord.
La capital és Juneau L'estat és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N la costa meridional, els altiplans de l’interior i el cinturó àrtic La costa meridional entre la costa pacífica i la frontera canadenca s’estén en una franja d’uns 20 km d’amplada Panhandle, ‘mànec de paella’, retallada per fiords i amb nombroses illes arxipèlag Alexander, constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l’erosió glacial, prolongació dels de la Colúmbia Britànica Cobreixen el terreny boscs d’avets i d’altres coníferes Tongass National Forest, on habiten l’os…
Arizona

Vista del Rainbow Bridge, Arizona
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA a la regió de la Muntanya.
La capital és Phoenix La geografia Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos cañones provocats per l’antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Grand Canyon La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3862 m Humphreys Peak La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents Gila, Petit…
l’Alta Cerdanya

Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…
Bad Lands
Vista general de les Bad Lands, a l’estat de Dakota del Sud, als Estat Units d’Amèrica
© Corel Professional Photos
Regió dels EUA, al SW de l’estat de Dakota del Sud, constituïda per un conjunt d’altiplans i crestes tallades per l’erosió, de vegetació molt escassa i travessada pels rius Cheyenne i White.
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…
Cortsaví
Cortsaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant meridional del massís de Canigó, des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (puig dels Tretzevents, 2 731 m) fins els altiplans que dominen el vessant esquerre de la vall del Tec, entre el torrent de la Fou i el riu Ferrer.
Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita…