Resultats de la cerca

Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132 el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià 1149 Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent Quan s’extingí l’orde 1310 tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia Tenia la jurisdicció d’Ills Pollestres, Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i Sant Hipòlit prop de Salses Passà als…

Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans cedida el 1146 i Sant Joan d’Albera 1181 Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II, la jurisdicció civil del lloc del…

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat…

Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles V, que…

La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior el vi dolç…

La meitat septentrional del terme és accidentada per l’extrem oriental de les Corberes 286 m alt a la serra de la Garriga la meitat meridional s’estén a la plana rossellonesa A llevant, pertany al terme un sector de l’estany de Salses, fins a l’illa de Vi La viticultura domina l’economia la vinya ocupa 1 431 ha 1 294 de les quals es destinen a la producció de vins dolços d’aperitiu o de postres Segueixen els arbres fruiters, especialment els albercoquers 110 ha i els presseguers 5 ha Les hortalisses cobreixen 51 ha 16 d’escaroles, 11 d’enciams, 9 de tomàquets, 7 de carxofes, 3 de coliflors, 2…

És termenal de les parròquies de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella

La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els…