Resultats de la cerca

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons  durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen…

Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…

Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen

Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de…

El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…

La capital és Chur Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia Llombardia i Trentino-Alto-Adige, Àustria Tirol i Vorarlberg i Liechtenstein És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula i pels Alps Grisons orientals grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass L’elevació mitjana de les valls és notable 1300 a 1800 m Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori Hidrogràficament el cantó es divideix entre les conques del Rin 60%, el…

El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…