Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Taurinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn tot el sector alt i mitjà de la vall de Taurinyà.
El sector més baix de la vall, vora el poble, és dedicat a l’agricultura 34 ha, destinades a arbres fruiters 5 ha de pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, vinya 5 ha, hortalisses 1 ha i pastura i farratge 20 ha La ramaderia, 103 caps de bestiar cabrú i 11 de boví, complementa l’economia El poble 307 h agl 1999, turinyanencs 545 m alt es troba a la petita plana alluvial regada a l’esquerra de la riera de Lliterà, al N del terme El lloc és esmentat ja l’any 846 l’església parroquial Sant Fruitós era al s X possessió del veí monestir de Cuixà el campanar és del s XII, i la nau conserva…
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor…
Nyer
Municipi
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet (entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet), límit NW del terme, que en aquest indret passa encaixada en el congost de les Graus.
El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’antiga masia i…
vall de Querol
© Fototeca.cat
Vall de l’Alta Cerdanya, drenada pel riu d’Aravó
(o riu de Querol
), afluent per la dreta del Segre.
S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters, s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira La població és…
el Vallespir
Comarca de la Catalunya del Nord, a la regió de Perpinyà.
Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols…
Porta
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol, de la qual comprèn el sector mitjà, des de prop de Portè (que se separà administrativament vers el 1860) fins poc més avall de Cortvassill.
Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó i que davalla del puig de Campcardós 2905 m alt, de la portella Blanca d’Andorra i del pic Negre d’Envalira 2825 m alt Més al N dels pics de Fontnegra 2878 m alt, al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa Tradicionalment, l’activitat econòmica principal era la ramaderia boví i oví, que condicionava els conreus, bàsicament prats i farratge Actualment, les activitats…
Sant Guillem de Combret
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi del Tec (Vallespir), al sector mitjà de la vall de Comalada, a 1288 m alt, al vessant meridional del massís del Canigó (un dels seus contraforts occidentals, el pla Guillem
, ha rebut el nom d’aquest santuari).
És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d’espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem L’església aleshores de Santa Magdalena fou donada el 1195 pel bisbe d’Elna al monestir d’Arles
monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…
Torroja del Priorat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant N, Poboleda E, Porrera SE, Gratallops SW i la Vilella Alta W, a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses o Pas de l’Ase i de la Vall de Vinyes El territori és molt trencat hi arriben els darrers contraforts de…
el Lloar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a la zona de ponent de la comarca Limita amb la Vilella Baixa N, Gratallops E, el Molar S i la Figuera W i és situat a la dreta del riu de Montsant, fins poc abans de la seva unió al riu de Siurana, al peu dels cingles del tossal del Guixar 640 m Altres punts culminants de l’accidentat territori són la Roca 459 m, a migdia, o els del sector SW 489 m al límit amb la Figuera Drenen el territori diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla El poble del Lloar és l’únic nucli de població del municipi Una carretera surt de…