Resultats de la cerca

Es divideix en el Gran Karoo i el Petit Karoo El primer s’estén al N, a la dreta del riu Orange, i el segon al S Té la vegetació característica de les zones seques matolls i plantes espinoses Al Gran Karoo hi ha cria de bens de llana fina

El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de cereals, 3 d’…

A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una…

S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola…

És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera , esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa

A l’W, el bosc de la Mata el separa del terme dels Angles a l’E, la línia de crestes que separa el Capcir del Conflent, entre el pic de Castelló 1710 m alt i el pic dels Arguells 1934 m alt, forma el límit Una part de la vall de l’Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala , a 1537 m alt, amb una cabuda de 20 milions de m 3 Té importància l’explotació del bosc pi roig i pi negre La superfície agrícola comprèn sobretot pastures i farraginars El cens ramader boví i oví, que havia estat important, és avui escàs La proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles ha…

El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més…

La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la meitat de la…

El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals 1 100 ha de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví llet i carn, ovelles i 50 cavalls Al pla dels Avellans hi…