Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
el Maestrat Vell
Història
Nom donat a la regió del Maestrat, per oposició al Maestrat Nou, de l’orde de Montesa.
el Maestrat Nou
Història
Nom donat a la zona de l’Horta de València que era posseïda per l’orde de Montesa, per oposició al Maestrat Vell (o, simplement, el Maestrat), que comprenia els termes de Burjassot, Godella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó.
Penyagolosa
© Fototeca.cat
Serralada
Massís de la serralada Ibèrica, situat entre la serra d’Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, al NW del País Valencià, als quals serveix d’unió.
És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es…
governació de Peníscola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola Comprenia el Baix Maestrat excepte la Tinença de Benifassà, la Serratella, de l’Alt Maestrat, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla Fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
governació de Morella
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern o partit , o corregiment de Morella Des del començament fou regida per governadors militars Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola En fou el primer corregidor 1712 el marquès d’Ytre Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat excepte la Serratella, l’Alcalatén excepte l’Alcora i una part de l’Alt Millars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i de la Plana Alta les coves de Vinromà Fou suprimida el 1833, amb motiu de la divisió provincial
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls anomenats…
barranc de la Barcella
Barranc
Afluent del riu Cèrvol, neix als vessants orientals del Turmell.
Passa a prop del santuari de Sant Marc de la Barcella, antiga església de Sant Pere Xert, Baix Maestrat, l’únic edifici que resta del despoblat de la Barcella
batllia d’Ares
Història
Antiga comanda del maestrat de Montesa que comprenia el castell i la vila d’ Ares del Maestrat
amb el seu terme.
província de Castelló de la Plana
Castell
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de Castelló de la Plana.
És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…
el Millars
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani que neix a la serra de Gúdar (Aragó) i en direcció NW-SE travessa la terra castellonenca i desguassa a la mar prop d’Almassora, després d’un recorregut de 130 km.
La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa de 2023 a 1 813 m alt, que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de Linares i la…