Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cova de l’Aragó
Cova
Cova del municipi de Talteüll (Rosselló), on des del 1964 es realitzen excavacions arqueològiques i on han estat trobades importants restes humanes, conegudes per «l’home de Talteüll» ( Homo erectus tautavelensis
), un homínid preneandertalià, d’uns 450000 anys.
La cova, de 35 m de llargària i 10 m d’amplària, és, també, rica en fauna, flora i instrumental lític
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic
la Solució Sud
Nom que adopten una sèrie de transformacions en el curs del Túria al seu pas per València i la seva desembocadura.
Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel N o pel centre de la ciutat El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5000 m 3 /segon i una amplària de 200 m Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació 1966 El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció NW-SE, i desemboca al N de Pinedo A un costat i a l’altre hi ha…
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
el Rosselló
Comarca que ocupa l’extrem nord-est de la Catalunya del Nord.
La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la …