Resultats de la cerca

Nucli important de la indústria pesant de Donbass Hi ha extracció de carbó, indústria química de coc, siderúrgica i construcció de maquinària De 1978 a 1992 rebé el nom de Stakhanov

Centre huller de la conca del Donbass, té una facultat de l’institut politècnic de Donec'ke i escola de mines Anomenada antigament Cist'akovo, el 1964 rebé el nom actual en record del comunista francès Maurice Thorez

És un dels centres més importants de la indústria pesant d’Ucraïna Hi destaca la indústria mecànica Hi ha quatre centres d’ensenyament superior i vuit escoles tècniques, dos teatres i dos museus En 1935-58 i 1970-89 rebé el nom oficial de Vorošylovhrad

Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac

Situada a la vora del riu Dniéper, dins la conca minera de Kryvyj Rig És un nucli eminentment industrial especialitzat en la siderúrgia i la construcció mecànica hi ha també indústria química i alimentària Centre d’ensenyament superior Universitat de Dnipró, fundada l’any 1918 Fins el 1926 la ciutat rebé el nom de  Ekaterinoslav , i des d’aquell any fins al 2016, que s’aprovà l’actual, el de  Dnipropetrovs’k

La capital és Lukansk , i en la major part forma part del Donbass Fou creada el 1938 a partir de la divisió de l’ oblast’ Stalino, a l’antiga Unió Soviètica, que comprenia també el territori de l’ oblast’ posteriorment anomenat Done’ck Fins el 1958 rebé el nom de Vorošylovhrad i novament, des del 1970 fins al 1989 Poblat majoritàriament per russòfons, des del 2014 hi té lloc un conflicte armat arran de la proclamació, a l’abril, d’una república no reconeguda ni per Ucraïna ni internacionalment    

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir

Existia ja el 1060 El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca, regit per donats d’ambdós sexes El 1242 l’església de Sant Pere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges El superior de la casa rebé el nom de paborde de Sant Pere, i era un membre de la comunitat de Cornellà Després de la secularització 1592 continuà essent una dependència teòrica de la collegiata de Cornellà L’església, romànica, fou restaurada el 1627 Es feren aleshores nous retaules barrocs, entre els…

És fet de maons i forma dues torres amb esperons Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el feu arranjar i hi afegí 1477-83 el petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona hi foren empresonats alguns patriotes catalans i, després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674 Carles de Llar, Manuel Boixó, Francesc Puig, Maria Guitard, entre d’altres, abans d’ésser torturats i executats…

El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de…