Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Sant Nofre
Ermita
Ermita del municipi de Sant Joan de Sineu (Mallorca), al N de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m).
És esmentada el 1400 i el 1414 consta ja que hi residia un ermità
Sant Llorenç de sa Calobra
Església
Església del municipi d’Escorca (Mallorca), situada al N del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt.), entre la mola de can Termes (461 m alt.) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la deTuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos.
Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII
caseta del Rei Sanxo
Antiga residència del municipi de Bunyola (Mallorca), situada a uns 800 m alt., als vessants orientals del puig des Teix, dominant per l’W el coll de Sóller.
Adquirí i feu reconstruir el rei Jaume II de Mallorca al començament del segle XIV perquè hi residís l’infant Sanç després Sanç I, afectat d’asma Consta de diversos cossos i és coneguda també per l' obra del Teix
Sant Salvador d’Artà
Santuari
Santuari d’Artà (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, patrona de la vila, que s’alça al N mateix del nucli urbà, dins el recinte emmurallat de s'Almudaina d'Artà, al cim del puig de Sant Salvador de s’Almudaina d’Artà
.
Ja el 1282 consta l’existència de culte a sant Salvador dins la fortificació, i de mitjan s XIV són les primeres notícies de l’església Havent servit s’Almudaina d’Artà d’hospital durant la terrible pesta del 1820, fou cremat tot el que contenia aquella fortificació, excepte la imatge de la Mare de Déu, que havia estat custodiada a l’església parroquial a partir del 1825 fou construït l’actual santuari, consagrat el 1832
Sant Blai de Campos
Santuari
Antiga parròquia i santuari del municipi de Campos (Mallorca), situada 3 km al S de la vila, en terreny planer.
Fou una de les primitives parròquies de Mallorca, erigida el 1248 i dedicada a sant Julià, advocació que ha passat a la parroquial de la vila de Campos El 1405 consta com a parròquia vella i, en perdre l’antiga funció, es dedicà a sant Blai i es convertí en un santuari, on se celebra un tradicional aplec el 3 de febrer És un edifici gòtic rectangular En una capella lateral guarda un retaule del s XV Tingué prop seu un cementiri i clos tancat, convertit en parc municipal el 1958
Sant Pere de Riuferrer
Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural del municipi d’Arles (Vallespir), situada a la vall del riu Ferrer
.
Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als s X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del s XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis
Sant Martí d’Alenzell
Possessió del municipi de Vilafranca de Bonany (Mallorca ), al S i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.
Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers Després de l’extinció de l’orde dels templers 1312, passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l' honor de Sant Martí d’Alenzell , origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell , i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i…
Sant Feliu d’Amunt
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a la dreta de la Tet, des del límit amb la plana de Tuïr fins al riu.
El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià L’agricultura és la principal activitat econòmica del municipi gràcies a la canalització de l’aigua del Bolès i de la Tet canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà La superfície agrícola és de 367 ha els arbres fruiters ocupen 104 ha 84 de presseguers i 20 d’albercoquers, la vinya, 204 ha 58 que produeixen vi amb denominació d’origen controlat, les hortalisses, 74 ha 25 d’enciams, 31 d’escaroles, 9 de tomàquets, els cereals i el farratge ocupen 1 ha cadascun La ramaderia consta de 205 caps de bestiar oví El poble 423 h agl 1982,…
Santa Maria la Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a la costa, al N de la Tet, límit meridional del municipi (seguint, però, l’antiga desembocadura, més al N de l’actual).
Hi ha 612 ha conreades, 300 de les quals són de vinya, que produeix vins de denominació d’origen controlat Les hortalisses en expansió ocupen 196 ha carxofes 153 ha i escaroles 19 Hi ha dues cooperatives La ramaderia ovina consta d’uns 870 caps A l’activitat pesquera de la Platja de Santa Maria s’ha sumat el turisme, que afecta no solament aquest nucli, sinó, en general, tota la zona costanera al nord del terme, vers el rec del Bordigó, que procedeix de Torrelles, s’ha desenvolupat un curiós nucli de barraques d’estiueig de gent del país, especialment perpinyanesos, anomenat el Bordigó El…
la Perxa
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…