Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
altiplà de Bié
Altiplà
Altiplà de la regió central d’Angola (1 500 m), on hi ha el mont Moco (2 610 m), altitud màxima del país.
És un centre de dispersió d’aigües hi neixen, entre altres rius, el Cuanza, el Cubango, el Cunene i el Cuando El seu clima és temperat, favorable al poblament europeu Nova Lisboa, al centre de l’altiplà, té una temperatura mitjana de 19,1°C i 1 544 mm de pluja anual recollits sobretot a l’estiu És cobert per la sabana, i les explotacions agrícoles són principalment al llarg del ferrocarril de Benguela al Zaire, que travessa l’altiplà, com també les poblacions més importants Nova Lisboa, Silva Porto
Kunene
Riu
Riu d’Angola, fronterer, en el seu curs inferior, amb el territori de Namíbia (1.000 km).
Neix a l’altiplà de Bié i desemboca a l’Atlàntic, prop del qual corre al llarg d’una estreta vall formant cascades
Cubango
Riu
Riu de l’Àfrica austral (~1 300 km).
Neix a l’altiplà de Bié, Angola, i flueix en direcció NW-SE Rep, per l’esquerra, el riu Cuito, i fa de frontera entre Angola i Namíbia Desguassa a Botswana, a la conca endorreica de l’Okavango, del qual pren el nom el seu curs inferior
Trevillac
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Conflent.
El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de…
Rià i Sirac
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, al sector occidental de l’anomenada cubeta de Prada.
A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una…
Cuanza
Riu
Riu de l’Àfrica austral que neix a l’altiplà de Bié, Angola (100 km).
Aflueix en direcció SE-NW rep el Luando per la dreta i desguassa a l’Atlàntic al sud de Luanda El seu règim és pluvial tropical De curs trencat per cascades i ràpids, la seva vall és molt poblada Hi ha una hidrocentral a Cambambe 94 milions de kWh
Cuando
Riu
Riu de l’Àfrica austral que neix a l’altiplà de Bié, Angola (804 km).
Seguint la direcció NW-SE, forma frontera entre Zàmbia i Angola al curs baix i desguassa al Chobe, afluent del Zambezi, dins l’àrea pantanosa de Caprivistrook
Serrallonga
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la part baixa de la vall de Galdares.
S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola…
Lubango
Ciutat
Capital de la província de Huíla, Angola, situada al vessant meridional de l’altiplà de Bié.
Saquera
Despoblat
Despoblat recent del municipi de Trevillac (Fenolleda), al centre d’un altiplà d’una altitud mitjana de 600 m.
És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera , esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa