Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
Centernac
Centernac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou.
El terme és accidentat al sud per la serra de Vergèrs 584 m alt, en part coberta de bosc roures i alzines El conreu més important és la vinya 43 ha Al vessant meridional de la serra de Vergèrs hi ha jaciments de feldespat Prop del riu hi ha el molí de Centernac , que fabrica farina amb una sèrie d’installacions que formen un petit nucli una petita resclosa més avall és destinada a afavorir el turisme El poble 68 h agl 1982 306 m alt és en un replà al vessant septentrional de la serra de Vergèrs, a l’esquerra de l’Aglí L’església parroquial de Sant Pere és esmentada ja el 899 Pertangué als…
Censà
Censà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, format per la capçalera de la vall de Cabrils, al límit amb el Llenguadoc i amb el Capcir, amb el qual es comunica pel coll de Censà (1 791 m alt).
El terme, dins la zona més àrida del Conflent les Garrotxes del Conflent, és accidentat pels vessants meridionals del massís de Madres roc de Madres, 2 471 m alt El bosc i els pasturatges cobreixen una gran part d’aquesta zona A la vora de la riera de Cabrils hi ha els conreus, principalment cereals de secà 126 ha El cens ramader es limita a una setantena de caps entre oví i cabrum El municipi s’ha despoblat pràcticament al llarg dels darrers 50 anys El poble 6 h 1982 1 488 m alt és al vessant meridional del pic de la Pelada 2 371 m alt L’església parroquial de Sant Joan, que depenia de Santa…
Celrà
Llogaret
Llogaret del municipi d’Orellà (Conflent), a la vall de Cabrils.
És esmentat ja el 1020
estret de Cavanac
Congost
Congost de l’Aglí, entre Estagell i les Cases de Pena (Rosselló), obert entre les serres de Pena i de Talteüll; al mig del congost, a la vora dreta del riu, hi ha l’antiga masia de Cavanac, l’església de la qual, esmentada ja el 991, depenia de l’abadia de Sant Esteve del Monestir.
Caudiers de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda a l’extrem NE de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana que corre en direcció EW i forma un corredor entre muntanyes per on passen la carretera i el ferrocarril de Perpinyà a Tolosa.
El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha serradores Les terres de conreu 478 ha, cobertes gairebé totalment de vinya 413 ha, que ha substituït el blat 7…
Caudiers de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir.
És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet pic del Bastard, 2095 m pic de Castelló, 2045 m, i drenat per la riera de Cauders , afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils El bosc cobreix la part occidental del terme la migradesa de l’agricultura ha provocat el despoblament 2 h el 1982 del poble, situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí 1625 m alt, a l’esquerra de la riera de Cauders
Catllà
Vista general de Catllà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, a la seva confluència amb la Tet, límit meridional del terme.
Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes Hi ha petites extensions de bosc alzines La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts maduixes i fruiterars Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví El poble 693 h agl 1990, catllaners o catllanesos 320 m alt és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada L’església parroquial de Sant Andreu s XV i XVI conserva l’altar major…
Catalunya del Nord
Nom que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l’Estat francès en virtut del tractat dels Pirineus (1659).
Bé que constitueix una regió del Principat de Catalunya, el fet de pertànyer administrativament a l’Estat francès li confereix unes característiques diferencials de les de la resta dels Països Catalans El procés de francesització iniciat en temps de Lluís XIV fou molt intens La monarquia ajuntà les comarques que la componien en dues vegueries i la Revolució Francesa en féu un departament afegint-hi la Fenolleda occitana i en resultà el departament dels Pirineus Orientals Incorporat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, en fusionar-se aquesta amb la regió veïna Migdia-Pirineus 2016, la Catalunya…
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…
Castellvell
Despoblat
Despoblat del municipi de Salses (Rosselló), aturonat als primers contraforts de les Corberes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina