Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
puig de l’Estela
Cim
Cim (1 778 m), el més oriental del massís de Canigó, entre el coll de la Cirera i la torre Avetera.
Aquest puig és termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir, la Bastida Rosselló i Vallmanya Conflent
puig de l’Estela
Muntanya
Contrafort septentrional (1 159 m alt) de la serra de Montner, termenal dels municipis de Sant Llorenç de Cerdans i d’Arles (Vallespir).
Cortsaví
Cortsaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant meridional del massís de Canigó, des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (puig dels Tretzevents, 2 731 m) fins els altiplans que dominen el vessant esquerre de la vall del Tec, entre el torrent de la Fou i el riu Ferrer.
Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita…
el Bulès
Riu
Riu del Rosselló, afluent, per la dreta de la Tet; neix al vessant nord-est del puig de l’Estela, dins el terme de la Bastida.
Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó
Arles

Aspecte de la vila d'Arles
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Vallespir que s’estén a banda i banda del Tec.
El terme arriba, pel sud, al puig de l’Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig 1279 m alt, i el drenen, a més del Tec, el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, a l’esquerra del Tec, i la riera del Senyoral, a la dreta Les terres de conreu ocupen, principalment, les planes alluvials del Tec i del riu Ferrer hom les dedica a horta, fruiterar i gramínies pradenques La major part del terme és coberta de bosc en explotació les castanyedes han trobat uns mercats interessants en la indústria de la construcció de les botes relacionada amb la vinicultura Al secà es conreen cereals i vinya…
Canigó
Panoràmica de Canigó des de Pontellà (Rosselló)
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Pirineus, el més oriental dels que depassen els 2.000 m.
El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…
Leca
Llogaret
Llogaret del municipi de Cortsaví (Vallespir), al peu del puig de l’Estela, a l’esquerra del riu Ferrer, l’alta vall del qual és anomenada vall de Leca
.
riu Ferrer
Riu
Riu del Vallespir, afluent, per l’esquerra, del Tec, que neix a l’E del massís de Canigó, al vessant sud del puig de l’Estela, prop de la torre Avetera.
Desemboca al seu collector a Arles A la part baixa de la vall de Riuferrer hi ha l’antic priorat de Sant Pere de Riuferrer
la Bastida
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona muntanyosa del Canigó, que limita amb el Conflent i amb el Vallespir, a la capçalera del riu de les Bules (entre el puig de l’Estela i la torre de Vetera), el qual constitueix el límit oriental del terme.
Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les ruïnes del santuari de Santa…
coll de Banyuls
Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels termes de Banyuls de la Marenda (Rosselló) i Rabós (Alt Empordà), per on passa el camí de Banyuls a Espolla.
El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en el qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls