Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
el Fort dels Banys
Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d'Arles al començament del segle XIX, poc temps després de la seva constitució; el 1840 fou substituït pel d’Amélie-les-Bains.
El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670
fort de Sant Elm
fort de Sant Elm
© Fototeca.cat
Història
Fortificació de Cotlliure (Rosselló), aturonada (152 m) al S de la vila, dominant, a la vegada, els ports de Cotlliure i de Portvendres.
Té forma d’estrella fou construït el 1552 al voltant d’una torre de defensa medieval Tant en la guerra dels Segadors 1642 com a la Guerra Gran 1793 tingué un paper important
fort de la Guàrdia
Història
Gran fortificació de Prats de Molló (Vallespir), que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia , testimoniada ja el segle X
el Mirador
Vista del fort del Mirador (Cotlliure)
© Fototeca.cat
Història
Fort de Cotlliure (Rosselló), utilitzat com a caserna, que domina la vila pel N.
Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l’antiga torre de Santa Teresa, destruïda per una explosió el 1818
Bellaguarda
Història
Fort del municipi del Pertús (Vallespir), aturonat a 423 m alt, entre el coll de Panissars y el coll del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Antic castell d’origen medieval, fou atribuït a França en el tractat dels Pirineus 1659, ensems amb un petit sector del vessant empordanès del turó damunt el qual és bastit Fou ocupat el 1674 per les tropes castellanes del duc de San Germán, però reprès poc temps després pel mariscal Schomberg El 1679 l’enginyer militar francès Vauban feu refer la fortificació, que a partir d’aleshores esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu Al començament de la Guerra Gran 1793 fou pres per l’exèrcit del general Antoni Ricardos després d’un setge de dos mesos, fet que tingué…
Perella
Castell
Antic castell del municipi de Prats de Molló (Vallespir) que domina la vila, aturonat a la dreta del Tec.
Alçat al segle X, fou enderrocat per l’exèrcit francès el 1684 perquè era massa pròxim al fort de la Guàrdia Només en resta l’absis de la capella
cap de Biarra
Cap
Cap de la costa de la Marenda, termenal dels municipis de Banyuls de la Marenda i de Portvendres (Rosselló).
Hi han estat construïts un far, un radiofar i un semàfor Més a l’interior, a 211 m d’altitud, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l’aviació
el Pertús
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al límit amb l’Alt Empordà, damunt la serra de l’Albera, des del vessant del pic del Priorat, a ponent del coll de Panissars, fins a la collada del pla de l’Arca, a llevant del coll del Pertús (271 m alt), el pas més baix i accessible de tota la serra i, des de l’antiguitat, el més concorregut —hi passava la via Augusta— i, modernament, l’únic obert al tràfic internacional entre la carretera de la costa i la del coll d’Ares; àdhuc l’autopista de Barcelona a Perpinyà ha aprofitat aquest pas.
El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs,…
Prats de Molló
Vila i cap del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), a l’esquerra del Tec, enfront de la vall del Canadell.
El nucli antic, cenyit per les muralles, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, que fou reconstruïda a la fi del s XVII però conserva el campanar romànic i la nau d’estil gòtic tardà El recinte murallat, aixecat al s XIV, fou gairebé enderrocat en les lluites dels Angelets el 1670 Les muralles foren refetes per Vauban També fou refet el fort de la Guàrdia Dels edificis antics destaquen la casa de la vila i la casa gremial dels paraires, anomenada Casa del Rei d’Aragó
priorat del Coll de Panissars
Medicina
Priorat benedictí i hospital (Santa Maria del Coll de Panissars) del municipi del Pertús (Vallespir), vora el coll de Panissars, al vessant vallespirà de la serra de l’Albera.
L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878 sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000 Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars , amb una funció hospitalera Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i les seves pedres hi ha restes de l’església romànica foren destinades a bastir el fort…