Resultats de la cerca

Hom li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d’encantaments i de fades, s’hi relacionen

La majoria del sòl agrícola és ocupat per prats i pastures, relacionades amb el bestiar boví, que havia estat la base de l’economia Actualment, els recursos principals provenen de la condició fronterera davant Puigcerdà comerços, hotels El poble 1 140 m alt és a la confluència del Reür i el Segre, al llarg de la carretera que uneix l’Alta Cerdanya amb Puigcerdà a través del pont del Reür, on hi ha el pas de la frontera francoespanyola El poble té l’origen en una guingueta establerta al camí ral d’Ix a Puigcerdà el 1693 arran de l’establiment de la frontera a partir del tractat dels Pirineus…

Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard Passà per enllaç als Delpàs, marquesos de Sant Marçal

Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba amb un absis…

Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del segle IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…

S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…

El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà 1679 de bastir una fortalesa que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella amb capacitat per a 4 000 soldats i de la vila Hi havia també un hospital El petit territori municipal fou segregat…

És situat al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol , aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I que li donà el nom de Salvaterra el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França, i constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i des del s XVI de Salses, fins al tractat dels Pirineus 1659

Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983

Esmentat ja al segle IX, al segle XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu Decaigué amb la fundació de Puigcerdà per Alfons I 1177 L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic conté un Sant Crist romànic de la primera meitat del segle XIII, un retaule gòtic de Sant Martí del segle XVI i una talla de la Mare de Déu, romànica, traslladada a Puigcerdà per ordre del rei contra la voluntat de la població d’Ix recuperada el 1858 Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de…