Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
regne de Mallorca
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la…
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…
el Ròvol
Riu
Riu del Rosselló, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montoliu de Perellós, al terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Aglí, poc abans de Ribesaltes
la Vinyola
Poble
Poble del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), al S del terme, vora el riu d’Aravó, poc abans del límit amb la Baixa Cerdanya.
El lloc és esmentat per primera vegada el 1521 Era anomenat Santa Eugènia
Bellaguarda
Història
Fort del municipi del Pertús (Vallespir), aturonat a 423 m alt, entre el coll de Panissars y el coll del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Antic castell d’origen medieval, fou atribuït a França en el tractat dels Pirineus 1659, ensems amb un petit sector del vessant empordanès del turó damunt el qual és bastit Fou ocupat el 1674 per les tropes castellanes del duc de San Germán, però reprès poc temps després pel mariscal Schomberg El 1679 l’enginyer militar francès Vauban feu refer la fortificació, que a partir d’aleshores esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu Al començament de la Guerra Gran 1793 fou pres per l’exèrcit del general Antoni Ricardos després d’un setge de dos mesos, fet que tingué…
Llar
Poble
Poble del municipi de Canavelles (Conflent), enlairat a 1 400 m damunt Toès de Llar.
Hi passa el canal de Llar , que pren l’aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles
Ans
Caseria
Caseria del municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya) situada a la dreta del riu d’Er, entre Er i Gorguja, al llarg de la carretera de la Guingueta d’Ix a Montlluís.
El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia el monestir d’Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al monestir de Cuixà
el Reür
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent, per la dreta, del Segre, format a Ur (Alta Cerdanya) per la confluència dels rius d’Angostrina i de Brangolí.
Poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà Baixa Cerdanya i la Guingueta d’Ix Alta Cerdanya i, per tant, frontera francoespanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu collector
riu de Galdares
Riu
Afluent del Tec per l’esquerra, al Vallespir, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant N de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.
A la vall de Galdares , dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares , el veïnat de la Farga de Galdares
Ral
Ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, estès a la part baixa de la vall, des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l’Ós (2 341 m alt al coll de Censà, límit amb el Conflent) fins al curs de l’Aude, límit occidental del terme, que en aquest indret forma el pantà de Puigbalador.
Els vessants muntanyosos són boscats La zona conreada és escassa, i és formada bàsicament per prats i pastures Bestiar boví i oví Les activitats turístiques al Capcir han incidit poc en el municipi, que experimenta un greu procés de despoblament El poble ralensos 1 509 m alt, a la dreta de l’Aude, és davant l’aiguabarreig amb el riu de Lladura El terme inclou també el poble d' Odelló i l’antic lloc de Querramat