Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Odelló de Cerdanya
Poble
Poble (1 590 m alt) del municipi de Font-romeu (Alta Cerdanya), situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d’Angost i el pla de la Perxa.
El lloc és esmentat ja el 839 De l’església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu Fins a la fi del s XIX fou un petit municipi d’economia ramadera vaques de llet i agrícola naps, d’una certa anomenada, herba, farratge que comprenia també l’antic poble de Vià, però, a partir del 1900, el creixement de la caseria de Font-romeu, al voltant del famós santuari, provocat pel desenvolupament de l’estiueig, el turisme, els esports d’hivern i les cases de repòs, l’han…
riu de Jardó
Riu
Afluent de la Tet per la dreta.
Neix al pla de la Perxa, dins el terme de SantPere dels Forcats Alta Cerdanya, i desemboca al seu collector entre Fetges i la Cassanya Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa
séquia de la Cerdanya
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia derivada del riu d’Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, dins el terme d’Enveig (Alta Cerdanya), que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d’Aravó.
riu de la Palomera
Nom amb què és designat l’Arieja a la capçalera, on separa Andorra de l’Alta Cerdanya.
riu d’Angost
Riu
Riu de l’Alta Cerdanya, format aigua amunt de Vià per la unió dels rius d’Eina i de Bolquera; després de passar profundament enfonsat, apareix, aigua avall d’Estavar, per la dreta, al Segre.
el Molí del Riu
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Pere dels Forcats (Alta Cerdanya), situat al S del poble, vora el riu del Molí, dit anteriorment Riu Fred.
D’origen molt antic, el lloc és documentat el 1011 S'ha convertit en un modern lloc d’estiueig
estany de Lanós
Llac
Llac de l’Alta Cerdanya, prop del País de Foix, dins el municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
És un estrany d’origen glacial, de circ, situat en el vessant NW del Carlit, a 2 154 m alt, alimentat per neus persistents i pel riuet de Font Viva, i és emissari del riu d’Aravó o de Querol Tenia 2 500 m de llargada La seva superfície 84 ha i profunditat màxima de 53,7 m feren pensar que el seu volum d’aigua 17 hm 3 podia fornir energia hidroelèctrica a la capçalera de l’Arieja Els regants de la Baixa Cerdanya protestaren 1916, i el litigi no fou clos fins a la decisió arbitral del rei de Suècia 1957 El volum de l’estany ha estat ampliat fins a 70 hm 3 gràcies a una resclosa de…
Cornellà de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que davalla del Canigó i és tributària, per la dreta, de la Tet, límit septentrional del terme (el qual arriba fins al peu de les muralles de Vilafranca de Conflent).
És drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç Els conreus 83 ha de prats i arbres fruiters, especialment pomeres són al fons d’aquestes valls la resta és ocupada per matollar i per alguns rodals de bosc La ramaderia hi és quasi inexistent Hi ha un jaciment de talc El poble 336 h agl i 61 h diss 1982 534 m alt és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riude Sant Vicenç, al peu d’un turó D’origen romà, a l’alta edat mitjana esdevingué residència dels…
monestir de Cuixà

El monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…
Castell de Vernet
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn la vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector NW del massís de Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i de Sethomes, fins a prop de Vernet.
Una bona part del terme és boscada bosc i casa forestal de Merialles al fons de la vall hi ha els conreus principalment pomeres Hi ha estat tradicional la indústria cistellera vímet El poble 52 h agl 1982 725 m alt és sota el monestir del Canigó al qual pertangué la jurisdicció senyorial, a la dreta del riu de Cadí Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent l’estàtua jacent desaparegué, conservat entre dues tombes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina