Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Talau
Poble
Poble del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a l’extrem N del terme, en un coster que domina la riera de Cabrils.
La migradesa dels recursos econòmics n'ha provocat pràcticament el despoblament El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, a 1 328 m alt, en un coster que domina la riera de Cabrils, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededeu del s XII En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc el 985 l’església tenia l’advocació de sant Esteve El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011
Ans
Caseria
Caseria del municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya) situada a la dreta del riu d’Er, entre Er i Gorguja, al llarg de la carretera de la Guingueta d’Ix a Montlluís.
El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia el monestir d’Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al monestir de Cuixà
les Escaldes
Balneari
Balneari (1 390 m) del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), a l’esquerra del torrent de Coma Ermada, al vessant S del Carlit.
Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18° a 42°C Fins el 1821 —que fou construït l’actual establiment— hi hagué vestigis d’unes termes romanes Abans del tractat dels Pirineus 1659 en tenia cura el consell de Puigcerdà Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX actualment només subsisteix com a sanatori La capella, moderna, conserva un retaule gòtic Mare de Déu del Remei, 1480 del Mestre d’Olot
monestir del Camp
Priorat
Antic priorat canonical (Santa Maria del Camp) del municipi de Paçà (Rosselló), fundat el 1090 per Pere Rigau, fundador de Vilabertran.
El bisbe d’Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110 El 1592 fou secularitzat i subsistí amb títol prioral fins el 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà Se'n conserva l’antiga església construïda pels Rocabertí en 1067-87, a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, al s XII, i el claustre, gòtic, el 1307 El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s XIII i XIV
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…
el Masdéu
Caseria
Caseria i antic terme del municipi de Trullars (Rosselló), a l’E del poble, a l’interfluvi del Rard i de la Canta-rana.
Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132 el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià 1149 Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent Quan s’extingí l’orde 1310 tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia Tenia la jurisdicció d’Ills Pollestres, Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i Sant Hipòlit prop de Salses Passà als hospitalers, i fou…
la Perxa
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…
Maternitat d’Elna

Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els infantaments i el…
monestir del Canigó

El monestir del Canigó
JoMV
Abadia
Abadia benedictina (Sant Martí del Canigó) situada en un esperó rocallós de la muntanya del Canigó, a 1.055 m alt, al vessant de la dreta de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet (Conflent).
Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…