Resultats de la cerca

El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de…

A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana…

S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola…

És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera , esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa

A l’W, el bosc de la Mata el separa del terme dels Angles a l’E, la línia de crestes que separa el Capcir del Conflent, entre el pic de Castelló 1710 m alt i el pic dels Arguells 1934 m alt, forma el límit Una part de la vall de l’Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala , a 1537 m alt, amb una cabuda de 20 milions de m 3 Té importància l’explotació del bosc pi roig i pi negre La superfície agrícola comprèn sobretot pastures i farraginars El cens ramader boví i oví, que havia estat important, és avui escàs La proximitat de l’estació d’esports d’hivern…

La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt…

El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals 1 100 ha de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví llet i carn, ovelles i 50 cavalls Al pla dels Avellans hi…

Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem , construït al començament del s XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir

Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló, el Rasès i Carcassona Al centre hi ha l’ aeròdrom de la Quillana , destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís