Resultats de la cerca

És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el portal de l’…

És a la vall mitjana del riu de Lentillà que travessa el terme de sud a nord, prop de la seva confluència amb el riu de Llec A l’est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc El bosc cobreix la part més alta del terme i els conreus la part més baixa La superfície agrícola és de 158 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres també hi ha vinya 39 ha i hortalisses 19 ha Les pastures i el farratge ocupen 3 ha i el cens ramader és nul La població assolí un màxim de 654 h el 1841, però des d’aleshores anà minvant gradualment El poble…

La vinya hi té caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, i vi dolç natural, dins la zona de Costes de l’Alt Rosselló Hi ha una societat cooperativa vinícola Costes de Banyuls-Alt Rosselló, que té un celler creat el 1948 amb una capacitat de 12 000 hl, modernitzat el 1962 És seu del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló, que reuneix les cooperatives de Sant Andreu de Sureda, Pontellà, Cànoes, el Voló i Vilanova de Raó La població, que el 1836 era de 442 h, anà augmentant fins el 1911 870 h Després d’un període d’estancament o de…

El terme és drenat per la riera de Sant Julià la séquia o canal de Corbera , als regadius de la dreta de la Tet, en forma el límit septentrional La població, que es mantingué al voltant dels 1 500 h durant la primera meitat del segle XIX, restà reduïda després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856, a 997 h, i a partir d’aleshores inicià un procés de despoblament Els darrers decennis s’ha estabilitzat, al voltant dels 400 h Hi ha una superfície agrícola útil de 189 ha Predominen els arbres fruiters 127 ha de presseguers, seguits de les hortalisses 52 ha i de la vinya…

El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…

El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens ramader és nul La vila vilafranquins 435 m alt fou bastida a la dreta de la Tet, a la confluència amb el riu Major de Vernet,…

Bé que constitueix una regió del Principat de Catalunya, el fet de pertànyer administrativament a l’Estat francès li confereix unes característiques diferencials de les de la resta dels Països Catalans El procés de francesització iniciat en temps de Lluís XIV fou molt intens La monarquia ajuntà les comarques que la componien en dues vegueries i la Revolució Francesa en féu un departament afegint-hi la Fenolleda occitana i en resultà el departament dels Pirineus Orientals Incorporat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, en fusionar-se aquesta amb la regió veïna Migdia-Pirineus 2016, la Catalunya…

La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…

Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…