Resultats de la cerca

S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters, s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira La població és regressiva i es…

El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…

Una bona part del sector més alt del terme dessota, però, dels 2 000 m és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç La minsa superfície agrícola 54 ha es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters 30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor El turisme és, però, la font de riquesa més important,…

Es troba al centre de les fortificacions construïdes successivament des de la fi del s XV, al llarg del s XVI 1540, 1552, 1564 i al XVII 1679 per Vauban aquesta darrera desmantellada el 1904 És voltat d’un fossar i flanquejat per quatre torres als quatre angles i dues torres laterals, al N i al S, afegides al s XV a l’antic edifici rectangular A la façana occidental hi ha la torre de l’homenatge, amb l’entrada principal al pati interior quadrangular, pràcticament voltat d’arcades A la façana oriental hi ha la torre major, on es troben les capelles sobreposades de la Santa Creu i de Santa…

El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…

La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…