Resultats de la cerca

El canal de Corbera marca el límit entre el sector pla i regat del N i la muntanya, coberta de bosc i garriga L’agricultura és l’activitat econòmica més important hi ha 56 ha d’arbres fruiters, en expansió 51 de les quals de presseguers i 4 de cirerers, 22 d’hortalisses 12 d’enciams i 8 d’escaroles i 17 de vinya, en regressió El poble 185 m alt se centra en l’església parroquial Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel o de Gimenell, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos

El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…

Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les ruïnes del…

Les ruïnes del castell de Perellós centre del vescomtat de Perellós, dominen el poble, juntament amb l’església parroquial de Sant Miquel, romànica Formava un municipi independent fins el 1970

Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial Sant Miquel, dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes segle X Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos Mas Llong i Mas Miró