Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
raval de Sant Martí
Barri
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V feu l’entrada solemne a la vila el 1538).
Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí , dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà que s’havien establert al seu costat el 1228, els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers hom hi installà l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí…
Vallcebollera
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera.
El poble , situat a 1500 m alt, és dominat per l’església parroquial Sant Feliu, feta de nou al segle XIX El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…
Sant Cristau

Església de Sant Cristau
© Jaume Ferrández
Antiga església
Antiga església, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera, Vallespir), del Rosselló (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).
Hi neix el torrent de Sant Cristau , que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau antigament castell d’Albera , d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu dits també Santcristau , que construïren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera Montesquiu d’Albera
Sant Salvador de Casesnoves
Antiga església
Antiga església parroquial del municipi d’Illa (Rosselló), a l’esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila.
És obra del segle XI, però ampliada al XIII i al XIV fou unida a la parròquia d’Illa el 1561 Les pintures al fresc que la decoraven escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes, publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló i són una transposició de les miniatures que decoraven els Beatus catalans del segle X El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA
Castell de Salses

Aspecte del castell de Salses
Wolfgang Jung (CC BY-ND 2.0)
Castell
Castell situat al nord de la vila de Salses (Rosselló), al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga villa romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles V, que esdevingué un…
Ceret
Ceret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, estès vers el sud fins a la serralada que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, entre el roc de Frausa (1.450 m) i el pic de les Salines (1.333 m).
Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
Illa
Panoràmica d’Illa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme.
Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del massís de…
monestir d’Eixalada
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada) de l’alt Conflent, a l’entrada de la vall d’Engarra, a la riba dreta de la Tet, a llevant dels banys de Toès i dels Graus de Canavelles, dins el terme de Nyer.
Testimoniat per primera vegada en 840-841 com a monestir de caràcter familiar el primer abat fou Comendat, el 854 se li uniren set eclesiàstics emigrats de l’Urgell, que hi aportaren molts béns, i alguns homes lliures Protasi, el més important dels nou vinguts, es reservà el lloc de Cuixà i algunes altres rendes el càrrec abacial fou exercit, però, per Guitizà 864-874 i per Baró 874-878 El 871 obtingué del rei Carles el privilegi d’immunitat i la protecció del comte Miró de Cerdanya Un aiguat, sobrevingut a la tardor del 878, s’endugué el monestir i part dels comunitaris La resta…