Resultats de la cerca

Hi ha alguns claps de bosc la superfície agrícola és de 156 ha, amb total predomini de la vinya 144 ha 141 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior Hi ha també 4 ha d’arbres fruiters, 2 d’hortalisses, 2 de cereals i 2 ha de pastura i farratge La ramaderia, 180 caps d’ovins, complementa l’agricultura El poble 52 h agl 1982 526 m alt, és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda L’església parroquial Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950

L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet…

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…

Hi ha claps de roures, garrigues i algun alzinar La superfície agrícola és de 150 ha, 41 de les quals són de vinya que produeixen vi, en part, amb denominació d’origen controlat, 3 ha d’hortalisses, 15 ha de cereals i 86 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 10 bovins, 90 ovins i 5 equins Damunt la Matassa hi ha l’antic molí de Perles La població ha estat tradicionalment escassa El poble 50 h agl 1982 510 m alt és en un coster, al voltant de l’església parroquial, al camí que duu a Sant Pau de Fenollet per la collada de Ventafarines 632 m alt prop de la Matassa, dalt un…

El terme presenta els contraforts septentrionals de la roca Gelera 1 100 m alt La supefície agrícola ocupa 148 ha 4 ha de vinya i 143 ha de cereals i farratges, que donen suport a una tradicional ramaderia d’ovins 285 caps L’aspresa del territori i la migradesa de l’economia, exclusivament agrària, han produït pràcticament la despoblació del municipi, que tingué el seu màxim el 1851 351 h El poble 33 h 1982 és situat a 656 m alt, en un planell L’església de Santa Maria s XIV-XVII fou construïda sobre les restes d’un antic castell El 965 fou possessió de Sant Pau de Fenollet, i al…

El conreu de la vinya és la principal activitat econòmica els seus productes duen les denominacions d’origen controlat Els arbres fruiters ocupen 6 ha albercoquers La ramaderia té un cens d’uns 150 caps d’ovins La població tingué un augment considerable al s XIX 641 h 1846 i inicià aleshores una sèrie d’alts i baixos amb poques excepcions s’ha mantingut durant el s XX per damunt dels 600 h El poble 644 h agl i 26 h diss 1982 140 m alt és a l’indret de l’antic castell de Forques , a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard, a l’…

En plena zona de monocultura vitícola en un territori dedicat abans al conreu dels cereals, la vinya ocupa 375 ha vins amb denominació d’origen controlada, i 87 ha són ocupades per fruiters amb predomini dels albercoquers La ramaderia es limita a un baix nombre d’ovins i cabrum La producció de vi és de les més altes del Rosselló La població, que el 1841 era de 337 h, aconseguí el 1931 d’arribar a 776, xifra que ja no ha estat superada la proximitat de les terres pantanoses de Sant Cebrià de Rosselló era causa d’una elevada mortalitat, però aquestes terres foren drenades a la…

Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies cap al Segre representada pel coll i massís de Pimorent 1 031 m, la serra Rossa 2 619 m, la portella i el pic de la coma d’Or 2 826 m un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó riu de Fontviva, que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre sota…

La Bassa, afluent, per la dreta, de la Tet, constitueix el límit meridional del terme, el qual és drenat, a més, per la riera del Soler La superfície conreada ocupa una extensió de 735 ha 216 ha de vinya 63 de les quals destinades a vins de qualitat superior, 249 ha d’hortalisses 114 d’escarola, 42 d’enciam, 36 de tomàquet, 20 de fruits primerencs, 12 de julivert, 8 de carxofa i una respectivament d’api, coliflor i pastanaga, 72 ha de fruiterars 40 de presseguers, 28 d’albercoquers i 2 de pereres i 1 ha destinada al conreu de cereals La ramaderia 134 caps d’ovins i menys de 10…

S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…