Resultats de la cerca

En la frontera francocatalana establerta al tractat de Corbeil 1258 restà com a avançada francesa sobre el Rosselló

És un edifici romànic Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella 1637-64

És situat al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol , aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I que li donà el nom de Salvaterra el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França, i constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i des del s XVI de Salses, fins al tractat dels Pirineus 1659

Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18° a 42°C Fins el 1821 —que fou construït l’actual establiment— hi hagué vestigis d’unes termes romanes Abans del tractat dels Pirineus 1659 en tenia cura el consell de Puigcerdà Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX actualment només subsisteix com a sanatori La capella, moderna, conserva un retaule gòtic Mare de Déu del Remei, 1480 del Mestre d’Olot

Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698…

Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…

Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…

Bé que constitueix una regió del Principat de Catalunya, el fet de pertànyer administrativament a l’Estat francès li confereix unes característiques diferencials de les de la resta dels Països Catalans El procés de francesització iniciat en temps de Lluís XIV fou molt intens La monarquia ajuntà les comarques que la componien en dues vegueries i la Revolució Francesa en féu un departament afegint-hi la Fenolleda occitana i en resultà el departament dels Pirineus Orientals Incorporat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, en fusionar-se aquesta amb la regió veïna Migdia-Pirineus 2016, la Catalunya…

El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…

Aquest és accidentat al sud pels vessants septentrionals de la serralada que separa les valls de la Tet i de l’Aglí coll de Colomines, 699 m alt, en part cobertes de bosc L’agricultura és la principal activitat econòmica el regadiu aprofita les aigües de l’Aglí a través de séquies al secà hom conrea vinya 335 ha dins la zona de producció del vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló Hi ha petites extensions d’hortalisses i arbres fruiters Hi ha una cooperativa amb una capacitat de producció d’uns 20 000 hl Hom ha projectat sobre l’Aglí el pantà de Caramany La…