Resultats de la cerca

És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163

El 1981 tenia 5 273 h

El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona Sembla que pertangué als templers i després 1307 als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765 després el regí el rector de Barberà El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la nova…

Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde JM Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu tancades els anys seixanta El 1971 hom hi installà el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un collegi dels salesians Al costat, al setembre del 2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de…

Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre

Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut

En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir

És esmentada ja el 1093