Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
vescomtat de Siarb
Geografia històrica
Denominació efímera donada al vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge
Arraona
Antic terme que correspon al primitiu terme de Sabadell (Vallès Occidental).
Arragone o Arragona era una mansió citada als itineraris romans hom ha afirmat que correspon a un poblat ibèric situat al cim de la carena de Sant Iscle, a l’indret de l’actual santuari de la Salut de Sabadell, a l’esquerra del Ripoll, on en època romana fou bastida una important villa Prop d’aquest lloc, damunt el turó d’Arraona , que es troba a la dreta del riu Tort, vora l’aiguabarreig amb el Ripoll, hi ha les restes del castell d’Arraona , esmentat des del 961 i enderrocat ja a mitjan s XIV Des del 1039 apareix la parròquia de Sant Feliu d’Arraona, església romànica situada vora l’antiga…
castell de Gallifa

Castell de Gallifa
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situat al cim del puig que hi ha a l’oest del poble homònim; dins la fortificació hi ha lesglésia romànica de Santa Maria del Castell.
El castell Les restes De tot el conjunt defensiu que constituïa el castell només en resten alguns panys de les muralles que encerclen el cim del turó Justament aquí se situa la capella fortificada i prop seu encara es poden veure restes d’altres construccions la part baixa d’una torre exempta de planta circular i alguns basaments d’unes edificacions residencials Sembla que l’accés al recinte casteller devia coincidir amb l’actual, ja que en aquest punt queda resguardat per una bestorre que devia servir de control i defensa Aquesta bestorre, de planta quadrada, té dos pisos oberts a l’interior…
Sant Sadurní
Castell
Castell i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), sobre el punt més alt de la cinglera de Sant Sadurní, al nord de la vall de Gallifa.
Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis…
vall de Cardós
Vista de la vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…
vall d’Àneu

Vista del paisatge muntanyós de la Vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…
Sant Pere de Terrassa

Sant Pere de Terrassa
Josep Bracons (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Miquel forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
L'edifici És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’…
Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a l’interfluvi de la riera de les Arenes i del Ripoll.
Situació i presentació El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km 2 , confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m La part de ponent del terme pertany a la conca del Llobregat les aigües, a…
Santa Maria de Barberà
Església
Església romànica del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), a l’extrem nord-est de la població, al sector que s’uneix amb el sud de Sabadell.
L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…
Rialb
Vista general de Rialb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà estès a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…