Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Campoamor
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental) situat a 3 km del centre, limitat pel ferrocarril de la RENFE, la carretera de Barcelona i el barri de la Creu de Barberà.
Sorgit el 1950, el 1965 ja tenia 14 000 h, la majoria immigrants andalusos És una zona mixta d’habitatges i d’indústria tèxtil i metallúrgica L’equipament sociourbanístic és deficient Hi predominen els blocs de 4 a 5 pisos Hi ha dues escoles d’ensenyament primari, on s’agrupen les societats recreatives existents
Ègara
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Terrassa, al NE de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I.
Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara , ha donat nom a una zona més extensa, mixta d’habitatge 60% de la superfície edificada, amb edificis plurifamiliars i indústria 37,9%, aquesta darrera al costat de la carretera Hi predominen els edificis d’una planta 89,5% La població, en gran part immigrada, és obrera en el 89% El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes L’equipament urbà és deficitari L’empresa AEG 1 800 treballadors és una de les més importants de la zona
Paranà
Divisió administrativa
Estat del S del Brasil, comprès entre els de São Paulo al N i Santa Catarina al S.
La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on els rius s’…
la Creu Alta
© Llorenç Canals i Palau
Barri
Barri de Sabadell, al NE, entre el centre i els barris perifèrics del nord de la ciutat.
La construcció de l’Eix Macià, iniciada el 1992, suposà una profunda remodelació del sector oest del barri, que, malgrat tot, manté una personalitat ben diferenciada i una fisonomia urbanística en què predominen les cases de tipus anglès Les terres que actualment ocupa la Creu Alta pertanyien a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, de l’antic municipi de Sant Pere de Terrassa, i foren annexades a Sabadell per decret el 1904, juntament amb la meitat del terme municipal del poble esmentat la resta del municipi va ser annexat a Terrassa Una creu de terme d’alçada considerable, modernament…
Pernambuco
Divisió administrativa
Estat del nord-est del Brasil.
La capital és Recife Limita al nord amb els estats de Paraíba i Ceará, a l’est amb l’oceà Atlàntic, al sud amb l’estat de Bahia i a l’oest amb aquest últim i el de Piauí Forma part, a l’oest, de l’escut paleozoic brasiler El sistema orogràfic consisteix en ramificacions de la serralada que forma el vessant septentrional de la conca del riu San Francisco, el més important El territori comprèn una faixa costanera de 200 km de llarg Matta, un altiplà interior Sertão i entre ambdues àrees una zona intermèdia de terrasses i costes Caatinga En les regions no costaneres el relleu ha…
la Guaiana
Regió
Regió del NE d’Amèrica del Sud que s’estén des del riu Orinoco fins a l’Atlàntic i que comprèn la Guaiana Francesa, Surinam, el sector sud-oriental de Veneçuela i una part del Brasil.
És un antic massís cristallí peneplanitzat, compost per roques metamòrfiques del Precambrià i intrusions granítiques, recobert durant el Secundari per sediments i que més tard, afectat pels moviments tectònics i l’erosió, s’ha rejovenit i ha aflorat el sòcol en molts indrets Això dona lloc a un relleu tabular molt característic tepuyes Cap a la perifèria del massís són els relleus en cuesta els que predominen, fins a arribar a les planes costaneres formades per dipòsits alluvials on és més favorable l’agricultura i on es concentra la població La xarxa hidrogràfica és formada per l’Orinoco i…
el Vallès Occidental
Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona.
La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…
el Vallès
Subregió natural i històrica del llevant del Principat de Catalunya que, per la seva importància excepcional més que no pas per diferències acusades, ha estat dividida en dues comarques: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que…
Sant Quirze del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a l’interfluvi de la riera de les Arenes i del Ripoll.
Situació i presentació El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km 2 , confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m La part de ponent del terme pertany a la conca del Llobregat les aigües, a…
Gallifa
JoMV
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta.
Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i religiosa sempre…