Resultats de la cerca

Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des…

L’edifici és romànic S'hi venera una antiga imatge en relleu de la Mare de Déu de l’Ajuda desapareguda el 1936, fou reposada el 1954

Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624

Esmentat el 1157, Pere III en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358 passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç

És esmentat ja al segle X la construcció de l’església és romànica La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica A l’altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s’ha anat formant un agrupament de cases de repòs

Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot

El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona Sembla que pertangué als templers i després 1307 als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765 després el regí el rector de Barberà El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la…

Situació i presentació El terme de Sant Llorenç Savall, d’una extensió de 41,11 km 2 , és situat a la part septentrional del Vallès Occidental, al límit amb la comarca del Bages i del Vallès Oriental Confronta al N amb el municipi de Granera Moianès, a l’E amb Gallifa, al SE amb Caldes de Montbui Vallès Oriental, al S amb Matadepera, Castellar del Vallès i Sentmenat, i a l’W amb Mura Bages El sector occidental del terme comprèn una part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac Les majors altituds es localitzen al límit de ponent amb la comarca del Bages el…

Situació i presentació El terme de Castellar del Vallès, d’una extensió de 44,91 km 2 , és situat a la vall alta del Ripoll, afluent del Besòs, que solca el municipi de NW a SW Limita al N amb el terme de Sant Llorenç Savall, a llevant amb el municipi de Sentmenat, al S amb Sabadell i al SW i W amb Terrassa i Matadepera El terreny és força accidentat, a la dreta del riu, pels contraforts sud-orientals del massís de Sant Llorenç del Munt la carena del Sabater, 701 m, Mont-rodon, 615 m, ambdós accidents al límit amb el municipi de Matadepera i, a l’esquerra del Ripoll, per les Roques d’Aguilar…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…