Resultats de la cerca

Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-riba L’actual…

És l’obra hidràulica de Catalunya de més envergadura després del canal d’Urgell acabat el 1865, del qual n'és una ampliació La construcció s’inicià el 2002 amb la constitució de l’empresa pública depenedent de la Generalitat de Catalunya Reg Sistema Segarra-Garrigues REGSESA El primer tram, de sis km, fou inaugurat al juliol de 2009, i aquest any hom preveia el funcionament complet del canal l’any 2013 Les principals característiques de què consta el projecte són 84 km del canal principal i 3 500 km la de canonades la superfície irrigada és de 70 150 ha a partir d’un cabal anual…

Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…

Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental  El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…

Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni de Vilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia de Sant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el sector pròpiament vallesà, que arriba fins a Can Perera de Canyes i la zona d’urbanització dels Refugis del Montseny, lògicament el planer i poblat, i el…

Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts…