Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Kolyma
Riu
Riu del NE de Sibèria, a la República de Iacútia, Rússia (2 129 km de longitud i 643 000 km2 de conca).
Es forma de la fusió dels rius Kulu i Ajan-Jur'akh Desguassa a la mar de Sibèria Oriental, on forma un delta de 110 km de longitud i de 3000 km 2 de superfície El cabal mitjà és de 2 250 m 3 /s, i el màxim, de 25 100 m 3 /s, pel juny Els afluents principals són el Jasačnaja i l’Ožogina, per l’esquerra, i el Korkodon i l’Omolon, per la dreta És navegable des de la desembocadura del Bakhapča
Friedland
Ciutat
Ciutat de Prússia, actualment Pravdinsk, al S de Kaliningrad, Rússia, on els exèrcits francesos de Napoleó venceren, el 14 de juny de 1807, els russos.
La victòria francesa obligà el tsar Alexandre I de Rússia a demanar un armistici, preludi de la pau de Tilsit
Lena
Riu
Riu de la Sibèria Oriental, un dels més grans de Rússia i del món (4 400 km de longitud; 2 490 000 km2 de conca).
Neix al vessant occidental de la serralada de Baikal, corre per l' oblast’ d’Irkutsk i la República de Iacútia i desguassa a la mar de Laptev, on forma un ampli delta El cabal mitjà anual a la desembocadura és de 16300 m 3 /s Es glaça entre l’octubre i el novembre i es desglaça entre el maig i el juny Els afluents principals són el N'uja i el Vil’uj, per la riba esquerra, i el Kirenga, el Vitim, l’Ol’okma i l’Aldan, per la riba dreta És navegable des d’Ust'-Kut Els ports més importants són Ust'-Kut, Kirensk, Vitim, Lensk, Ol’okminsk, Iacútia, Žigansk i Bulun Hom hi practica la…
Ienissei
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria central (4 092 km de longitud i 2 580 000 km2 de conca).
Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…
República Federal dels Maris
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al centre de la part europea de Rússia, a la vora del riu Volga.
La capital és Joškar-Ola El NE de la república és una plana amb turons V'atskij Ural de 275 m d’altura, on hi ha formacions càrstiques Cap a l’oest el terreny descendeix i es converteix en una gran depressió pantanosa depressió dels Maris, amb altures de 50 a 100 m El clima és moderadament continental, amb temperatures mitjanes de -13°C pel gener i de 10°C pel juny Les precipitacions anuals són de l’ordre de 450 a 500 mm Predominen els sòls de podzol argilosos i sorrencs Hi ha uns 500 rius i rierols, pertanyents a la conca del Volga, que sumen més de 7 000 km de longitud El Volga…
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta…
Montmeló
© X. Pintanel
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb el Mogent; aquests dos cursos d’aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…
Sant Pere de Vilamajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, el més extens del sector del Montseny.
Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni de Vilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia de Sant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el sector pròpiament vallesà, que arriba fins a Can Perera de Canyes i la zona d’urbanització dels Refugis del Montseny, lògicament el planer i poblat, i el…
Cardedeu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al centre de la depressió del Vallès.
Situació i presentació Confronta al N amb els termes de Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor a l’E amb Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès, al S amb la Roca del Vallès i a l’W amb les Franqueses del Vallès Només a ponent el terreny és lleugerament accidentat i el punt més elevat és a la serra de Sant Hilari 300 m d’altitud, al NW Les terres més baixes són vora el pont de l’autopista AP-7 175 m Els terrenys d’aquestes serres de ponent són argilosos i eren aprofitats per dues bòbiles, ara desaparegudes, i per terrisseries El terme és travessat de nord a sud per la riera de…
Llinars del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…